dimecres, 16 de gener del 2013

Per despertar


1, 2, 3, 4 vegades, 5, 25. Obstinada, com l’Estel Ning Juan. Somiava amb les onades de Folegandros, les que havien estat sempre ben lluny i molt properes, les d’allà on s’acaba l’horitzó. A Folegandros esperava trobar la serenor definitiva, fugint del contrapunt continu que envaïa la seva vida.

4 comentaris:

sonia ha dit...

Gràcies Sònia. Senzillament, preciós. Una abraçada (que t'hauré de fer personalment) des de Folegandros.

lasoniete ha dit...

jo hi poso la foto
:)

Anònim ha dit...

Quina gràcia que justament t'enganxi aquesta, a mi també és una de les que em va flipar més, des del primer dia que vaig sentir l'àlbum.

:)

Si és que a Palafrugell tenim bons gens, no es pot negar!!! Jejejejeje


Mariona.

lasoniete ha dit...

ai si... és taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan deliciosa...

visca Palafru

:)