L'any passat vaig tenir l'oportunitat de viatjar a Galícia. Ja hi havia anat, anys enrere, quan la UAB va organitzar un viatge d'estudiants per netejar les platges de txapapote després del malaurat accident del Prestige. Del quitrà ja ni se'n parla, res més lluny i més desgraciat per un paisatge que enamora cantonada rera cantonada. Enguany hi he tornat, i tornaré el següent. I si pot ser a la mateixa casa, amb la mateixa gent. Revivint el Che, el Pazo, el veïnat que cull patates, regala ous i dona rienda suelta a la llengua quan troba foranis que s'apropen a les seves terres. I a ella, que també hi tenia vincle directe. Paisatges lunars, marins, plens d'un blau intens, descatalogat. Detalls carrinclons propis d'altres temps ja oblidats. Gràcies al príncep de Broño per la seva hospitalitat i per ser un amfitrió de primera.
divendres, 18 de març del 2011
dijous, 17 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
Cançó de dilluns de pluja
La meva assessora musical envia avui aquest link, una cançó de Nils Frahm que casa exactament amb el que sento. Un dia gris, reprimit, silenciós, on el piano sona amb notes tristes. Un dia per apretar a córrer al ritme de la pluja o per mirar-se-la darrere la finestra, veient passar peus mullats amb sons de campanes, caps incògnits que venen i van un darrere l'altre. Tot i que es diu Tristana, ella l'ha batejat així... gaudiu en silenci d'aquests 6'12 minuts d'elegància.
dimecres, 9 de març del 2011
Dimecres de cendra

dimarts, 8 de març del 2011
dijous, 3 de març del 2011
Delatat
M'ho diu la veu que és una reminiscència d'Albert Pla, de cantautor. El ritme el titlla de surrealista, d'infantil el xilòfon; de clarivident, la lletra. Un rara avis, amb sensibilitat transmesa pel violí. I jo dic que a mi aquest tiu em dona un bon rotllo que t'hi cagues... i unes ganes de que arribi el 3 d'abril, boges.
dimecres, 2 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)