¿porqué me habrá tocado vivir en la era tecnológica?

con lo feliz que hubiera sido yo en la antigua Grecia

Sea Salt

SUGERENT_que porta a la ment, indirectament, per associació d'idees, una idea.
SORPRENENT_ que sorprèn per allò que una cosa té d'inesperat, d'extraordinari.

SENSUAL _ relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment dels sexuals.

hay que cuidarse...

... para poder seguir haciendo todo aquello que nos gusta.

el ángel del desapego

fue en un bar. algo rápido pero meditado, mínimamente meditado debía ser, según la tiradora de cartas. "NO NO, NADA DE COGER SIN PENSAR! "PIENSA EN TÍ, SÓLO EN TÍ Y EN LO QUE NECESITAS, LE DIJO. AHORA ELIGE LA CARTA QUE TE LLAME... MÍRALAS Y DECIDE CUÁL DE ELLAS ES, LA QUE DEBE SER" y bien, después del jeje-jiji-jaja, entre risas y miradas comprometidas con la de al lado (que tenía una cara de pillina intrigada digna de ver) y un toque de incierta incredulidad, eligió entre todas ellas Una que estaba tímidamente escondida y asomaba la cabeza de entre el montón, o al menos eso le pareció. y sí, al girar la carta apareció algo que debió sorprenderle de tal manera que sus pensamientos se evadieron momentáneamente, intentando racionalizar aquello que acababa de sobrecogerle de forma semitrascendental. el desapego clamaba su presencia una y otra vez, desde hacía un tiempo, en forma de conversación, de lectura o en este caso, de un azar extraño que venía a recordarle algo que aún estaba por resolver.

grandes frases

"no hay cuestiones agotadas, sino personas agotadas de las cuestiones"

SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL

tradicions catalanes

amunt per la riuada i càmera en mà un dia de Sant Jordi, una de les millors tradicions catalanes...

regals necessaris

l'altre dia en una de les nostres trobades, poc habituals però necessàries, vam parlar-ne per primera vegada. feia temps que hi havia la inquietud de fer-ho, després del post que va penjar al blog on recomanava l'experiència vital que havia tingut durant aquella hora i mitja asseguda a la butaca del cinema Aribau, una tarda després d'haver sortit de la feina. havia vist una peli que l'havia fet "sentir" deia ella, en el més ampli sentit de la paraula (valga la redundancia). jo, que sempre he valorat positivament el seu punt de vista (potser perquè no és tant diferent al seu tot i que ella és bastant més oberta que jo), vaig tenir el neguit d'investigar alguna cosa més en referència a aquesta pel·lícula que l'havia fet conèixer les més profundes veritats i experiències que els homes i les dones tenim del món que ens envolta. perquè sí, perquè per mi també va resultar una catàrsi emocional, val la pena que l'aneu a veure i treieu les conclusions pertinents. i si no ho sentiu, tampoc passa res: com totes les arts, tot depèn de l'ull que ho mira... Revolutionary Road, Sam Mendes (2008).