Tu vida en 10 preguntas

1. Cómo es tu casa? (El lugar donde pasas la mayor parte del tiempo...)
2. Tienes herman@s? Te llevas bien?
3. Porqué te dejó tu último novi@?
4. Cuáles són tus aficiones?
5. Cómo conociste a los amig@s con los que vas?
6. Estás asociad@ a alguna entidad?
7. Dónde vives?
8. Qué has estudiado?
9. Cuántas horas duermes?
10. Tienes Black Berry?

Hi ha camins...

... que no porten precisament a ROMA, més aviat al seu invers.

Sant Jordi passat per aigua

Gent com tu

Però jo vull córrer món… vull anar amb el vent… vull conèixer altres terres, vull conèixer gent… gent com tu, que ho donaria tot per veure somriure als altres. Gent com tu, que sempre està disposada a estirar la mà sense pensar en ell mateix. Gent com tu, amb qui no em cansaria mai d’engegar projectes, perquè quan jo em canso ets tu qui pren la iniciativa, i quan em vull aturar m’animes a continuar. Gent com tu, sensible. Senzilla. Propera. Compromesa. Professional. Empàtica. Entusiasta. Gent enamorada de la vida… almenys últimament! Gent que, tot i haver entrat a la meva vida molt tard, només puc desitjar que no en surti mai...

Estem en contacte!

Míriam & Chaplin

Produccions Ateneu Roig presenta...

Després d'uns mesos fent bullir l'olla, l'Ateneu Roig ha preparat una exquisita recepta on els ingredients principals es fusionen mitjançant l'experimentació, i on l'objectiu final és que tothom gaudeixi a taula amb aquesta gran família que ja és l'Ateneu Roig... Gaudiu-la!

Be runner my friend!

El diumenge vaig participar a la meva primera cursa: la cursa de bombers [10 km]. Per ser la primera, algú diria que 10 km és una mica esbojarrat i m'hagués recomanat haver començat amb una de 5 km, que són les curses que serveixen d'entrenament per a les següents. Vaig al·lucinar una mica per com era de diversa i variada aquesta activitat. Quan penses en una cursa, o almenys era el concepte que jo tenia, imagines unes màquines de córrer humanes que, a la que el marcador es posa en marxa, no veuen més que una pancarta que diu ARRIBADA. Doncs no! A les curses, almenys a aquesta, hi ha gent de totes les edats; també mares emputxant carros amb la seva criatura; altres pares arrossegant carros carregats de ciratures (3 en 1!); jovent competitiu posant el crono a l'hora i col·locant-se la màquina de pulsacions; col·legues que van en grup a petar la xerrada; etc. M'ha semblat un espai de trobada molt popular i un dels aspectes que millor he valorat a posteriori és COM el públic (veïns i veïnes amb tota la família a peu de carrer, o des dels seus balcons) motivava als i les corredores al passar, aplaudint, animant-los amb aquelles frases tant típiques de "vinga, que ja s'acaba!", "vinga, que tu pots!", aquelles expressions que jo mateixa utilitzava quan era cap a l'agrupament i els Castors, el grup dels i les més petites, es cansaven de portar la motxilla a sobre al caminar. A més, és important trobar un bon tàndem amb qui puguis recolzar-te anímicament de tant en tant quan les cames flaquegen (aúpa Elena!), i és clar, no s'ha d'oblidar que la tradició estableix que després d'una bona cursa hi ha també una bona celebració, i no us penseu que es poca cosa, és un dels factors més motivadors per posar-se a córrer.

Dedicat al BE RUNNER MY FRIEND TEAM. Visca Esparta!