Coses de l'edat

Quan era nena i anava al cau de campaments, una de les coses que més m’agradava era la Taula Hebert. Per definir-ho de manera entenedora, la Taula Hebert és una taula d’exercicis de destresa gimnàstica a la muntanya, una gimcana amb proves on l’habilitat esportiva, la flexibilitat, resistència, la força i l’ambició per fer-ho millor que la resta jugaven molt al teu favor per guanyar o perdre. A mi la prova que em donava més adrenalina era la de pujar l’arbre. Es tractava de fer-ho el més ràpid possible, buscant un xiulet que normalment es trobava a la branca més alta i el qual havies de fer sonar, i un cop fet, el temps deixava de comptar. Recordo haver-me deixat la pell i els genolls fent aquesta prova. I menjar-me unes quantes fulles durant l’escalada... però sempre valia la pena posar-hi els cinc sentits. Ara, em sento incapaç de fer coses com aquella amb l’agilitat que em caracteritzava. Però veig que no sóc la única...