Aquest és el segon desembre que la Rodoreda es creua a la meva vida. Desembres n'hi ha molts però Rodoreda només n'hi ha una, i crec que la història no podria repetir una altra personalitat com aquesta. Inclús ella mateixa es defineix en boca pròpia...: "Tinc un caràcter bastant dolent. Generalment, quan sembla que estic contenta, estic d'un humor de mil dimonis, i, al revés; sóc quieta i violenta, apassionada i serena, innocent i complicada". Com m'agrada, amb aquesta frase es converteix en una més de les seves personatges, amb totes les contradiccions internes que les fan, alhora, dones de carn i ossos. 3 dones es van apropar ahir a la obra de l'autora, i a la vida, i al seu saber fer desde 3 perspectives ben diferenciades: la sinceritat de Montserrat Abelló, el carisma de l' Imma Monsó i la placidesa de Najat El Hachmi. La foto me la passaran la setmana vinent... jo, no en tinc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada