dimecres, 27 d’octubre de 2010

Un any després...


No sé de quin color haurien estat avui els teus guants: a conjunt amb el barret i la bufanda, per suposat, suaus i gustosos fets amb la millor llana de Galícia. No sé de quin humor haguessis arribat: depenent del grau de llunyania de la última manifestació a la que hauries assistit, exercint els teus drets i fent saber les teves opinions altaveu en mà. No sé on ets, si sobre meu, si a la meva dreta o esquerra, si pots veure com et dedico els meus brindis a la majoria de les nostres trobades. L’únic que et puc dir és que et trobem a faltar, un petonàs i nosvemos!

2 comentaris:

Glow ha dit...

Petó!

Anònim ha dit...

Segur que està exercint de follonera per algun racó. És difícil oblidar-se d'ella.