dimarts, 5 d’abril de 2011

El 4rt model: Bilateral Simètric.

A vegades no puc entendre per què és tan complicada la comunicació humana. Per què ens entestem a enrocar-nos en un punt de vista únic i exclusiu, que és el nostre. Anem generant pollastres arreu degut a això, a no fer l'exercici d'esforçar-nos a entendre la posició de la persona que tenim al davant. Quan parlem d'aquest tema en l'àmbit de les relacions públiques ens trametem als quatre models dels Srs. Grunig i Hunt (84'), que van teoritzar sobre les diferents formes d'establir vincles entre persones, empreses, etc. L'últim d'aquests models és l'únic que no parla de la comunicació com a eina de PERSUASSIÓ de l'altre... és el model on les persones, les organitzacions, empreses, institucions s'adapten les unes a les altres, on ningú surt perdent sino que tothom guanya. Últimament tinc la sensació que en comptes d'anar endavant anem enrere, llegeixo textos que tenen més de cent anys i ens donen, com diria la meva mare, sopas con ondas.

3 comentaris:

Evita ha dit...

Potser, a vegades, amb la voluntat de comunicar-se amb els altres no és suficient....perquè també cal posar en joc les habilitats relacionals d tots els interlocutors....i no estan desenvolupades de la mateixa manera en tothom. El que està clar és que tots volem el mateix: estar bé amb els altres i sentir-nos estimades. Per això sempre val la pena intentar-ho :)

lasoniete ha dit...

psicòloga a la vista!!! ;)
siiiii... ok a TOT.

Evita ha dit...

:)