divendres, 3 de juny de 2011

Els petits canvis són poderosos

Això ens ho deia setmanalent, fa anys, un tal Pep Parés, l’actor que interpretava un personatge molt friki a TV3 a mitjans dels ’90: el Capità Enciam. Jo recordo ser ja una mica grandeta per aquell temps, però l’esquetx era extravagant i l’espectacle del personatge força cutre, pel meu gust. Estratègies de màrqueting pot ser que també ja que ho seguim recordant. En tots els episodis del capità, un lema final tancava l’espectacle, una espècie d'eslògan força contundent: els petits canvis són poderosos. Era l’inici (per a molts) d’una nova Era en la que la massa havia de familiaritzar-se amb conceptes sobre salut mediambiental, sostenibilitat o reciclatge. Aquesta Era la tenim més que superada, per suposat. Han passat 15 anys. Irresponsables en continuen havent, però mirant el meu entorn crec que polítiques se n’ha fet, i treball de conscienciació també. Sóc optimista perquè la màquina mediambiental continua en marxa. Doncs aquest lema em va venir ahir a la ment, com un flash, quan en Jordi Vaquer, director del CIDOB i amic escolta, anomenava la situació actual de revoltes als països àrabs en la conferència que tenia lloc al mateix lloc, a les 19h. Si pensem d’on venen aquestes insurreccions del món àrab, de la majoria de països de la Lliga dels 22 en aquest últims 6 mesos (que es diu ràpid i passen també ràpid), crec que és molt significatiu... molt. Per a pensar-hi. Petites accions, molt petites. O no tant petites, però reduïdes. Una situació crítica portada a l’altaveu de l’Era actual, la del segle XXI, la del món tecnològic on res no passa desapercebut si es disposa de dues eines: una càmera i internet. 4 de gener de 2011: Mohamed Bouazizi es crema viu davant la indigació davant el sistema tunicià. Inmediata reacció de protesta: manifestació al canto. Resposta del règim: augment de la repressió. La roda continua en marxa... s'estén el fenòmen mitjançant les dues eines comunicatives: la càmera i internet, mitjançant les xarxes socials. El règim continua en marxa: ajusta la corda. I la corda, es clar, de tant tensar-la es trenca. Perquè una cosa és demanar més, i l’altra és demanar, quan no es té res. No sabem què passarà però d’aquí 15 anys, espero que la màquina de la democràcia “sense adjectius” encara continuï, en marxa.

1 comentari:

m@ri ha dit...

Si no es dirigeixen cap al mon no àrab.. cap problema.
No entenc com una de les civilitzacions mes antigues de la humanitat ha pogut avançar tan poc. Fins on pot ser d’important una religió! Fins al punt de controlar mig mon? Quina por tot plegat.