dilluns, 5 de desembre del 2011

Essències compartides

Han deixat un paquet per tu aquest matí -va dir la recepcionista just al veure-la entrar per la porta. El paquet no era ben bé un paquet sino una bossa de roba amb una caixa dins. Va pujar cap a casa seva xafardejant, curiosament, què hi havia a l'interior d'aquella bossa verda. Automàticament es va traslladar a un món eteri, pur, sec, enigmàtic i indescriptible... s'aturà al primer pis. 3 minuts va trigar en sortir de l'estat d'enamorament sobtat i pujar al segon, obrir la porta i descobrir que la olor que desprenia aquella caixa li era familiar, reminiscències d'alguna cosa que ja coneixia. Detalls privats i compartits alhora... l'essència del musc. 

2 comentaris:

VeRo ha dit...

Hasta ahora desconocia lo que era el musc.... Siempre se aprende algo nuevo!!! :)

lasoniete ha dit...

Almizcle (del árabe hispánico almísk, este del árabe clásico misk, y este del pelvi mušk)1 es el nombre dado originalmente a un perfume obtenido a partir de una sustancia de fuerte olor, segregada por una glándula de ciervo almizclero, y a partir de aquí aplicado a otros animales, y también plantas, con un olor similar.

Pues ahora flipa!