divendres, 9 de març de 2012

Obrir i tancar, tancar i obrir...


Batuda en duel amb mi mateixa, sacsejada per pensaments contradictoris només puc que dedicar-te, de nou, una de les meves en format imatge. No sabem quina és la causa dels moviments sobtats de la terra ni perquè les coses canvien així, de la nit al dia, inesperadament. Però l’espècie humana intel·ligent respòn a aquests estímuls sempre de manera positiva... ens entestem en veure els canvis com a oportunitats i causa de noves fonts d’experiències i ensenyances. La naturalesa és sàvia, i la llei de Darwin una dada científica.

Tanco una etapa, obligadament, per començar-ne una altra: la de preparar-me per ser mare [preparar una habitació que aviat tindrà vida pròpia i no les nostres muntanyes de roba per planxar]. Preparar aquest moment “màgic” que ha de venir, del que les altres mares i pares expliquen sempre amb els ulls brillants i un somriure de satisfacció a la boca.

2 comentaris:

Anna ha dit...

Et trobaré a faltar. A tu, de qui he gaudit una companyia de 7 hores diàries durant anys, de mirades de complicitat i rialles silencioses, veient com t’enfrontaves a diari amb la ineptitud d’algunes i la malícia d’unes altres. Sovint m’has calmat només escoltant-me i també t’has deixat calmar (tot un triomf, per qui et conegui). Pels bons moments i pels dolents, per les riallades sorolloses i els “prontos” irreparables. Pel teu bon cor i el sentit de la justícia, per tu i per a tu, per ser com ets, em trec el barret!.

lasoniete ha dit...

Seguirem en contacte, sense esmorzars, però amb la mateixa complicitat... això segur.

Jo també t'estimo, molt!

s