dimarts, 11 de desembre de 2012

tot no val

A les classes de creativitat, mentre estudiava publicitat, buscàvem maneres d’inspirar-nos: estudiant els beneficis del producte, el client, els valors que la marca vol transmetre, la ideologia de la firma, el públic que en fa ús, etc. Jo seguia fidelment el consell d’aquell jove professor del que no recordo el nom. Deia: “el més senzill és sempre el més efectiu”. Potser perquè faig bandera de minimalisme i sobrietat sempre m’apodero de conceptes creatius que amb molt poc, diuen moltes coses. Així, cartells com els de les anous de Borges i les ‘zetes’ de Nescafé [ostres que fort, sí que fa anys per no trobar els cartells per internet... ja els buscaré bé] eren els que m’inspiraven i més m’interessaven. Però la veritat és que avui en dia se’n fan a patades, així que com exemple teniu aquest. Senzill, directe i al gra.

 
Doncs bé, al que volia dir. Com a la majoria dels àmbits de la nostra vida, no val tot a l’hora de voler impactar i deixar record en la ment de les nostres persones d’interès. Les campanyes són un mirall de la societat i s’inspiren en ella, això també ho vaig aprendre mentre visualitzava cartells i opinàvem sobre el seu contingut. Mireu aquesta actual: senzilla, directe i al gra, com la de Nescafé. Amb una gran diferència: superats els límits de la sensibilitat, la cura i el bon gust, només queda una mirada de repudi cap a aquests minimalismes que fan comparacions odioses. I molt desagradables. Tot no val. Hi hi ha temàtiques que es mereixen un tractament molt especialitzat i molt menys publicitari.