divendres, 22 de febrer de 2013

Aire fresc [again]

La primera vegada ho va deixar tot a mitges. Ja acostuma a fer-ho sovint: li entren les presses nervioses i es cansa de seguida, de tot. Comença mil coses, motivada, energètica, però a mesura que els dies avancen se’n va desentenent, incomprensiblement, s’esvaeix la il•lusió... i com per desencant... plega. Ara ha tornat a veure la llum, veurem quan dura. Creu que ara sí que sap cap a on va.



[Faraday, 2010]

1 comentari:

Polen de Amapolas ha dit...

Incomprensiblement per una lògica diferent a la seva.

Si ara creu que sap on va, se li ha de donar suport, per molt que s'equivoqui mil vegades. Tots som imperfectes.

Si és aire fresc, segur que es sentirà millor.