divendres, 18 de setembre de 2015

Preparant una visita

Neus Català i Pallejà és una dona centenària, tant o més v/bella que els seus ideals republicans. Es reconeix a si mateixa com una dona ferma, forta, compromesa amb la memòria. Jo la veig com una dona de vida, alegre, optimista... però ha passat a la història com a una dona roja, valenta, amant de la justícia. 
Em sento del tot afortunada: enguany he col·laborat a donar forma a l'homenatge que el govern català, durant tot el 2015, li ofereix en agraïment a tot el que ha fet. Ella renega d'aquest protagonisme, ho accepta tant sols amb la condició que aquesta commemoració sigui una excusa per homenatjar a totes aquelles altres dones que, com ella, van ser preses de la seva llibertat dins els camps de concentració nazis de l'Alemanya de la II Guerra Mundial, després d'una obligada fugida [política] al triomf del dictador Franco. Com a deportada, va sobreviure a l'insult d'aquesta destrucció humana, d'aquesta salvatjada inhumana sense perdre mai l'esperit que encara sembla a ser que l'acompanya: fidelitat als seus ideals, lluita, fortalesa i resistència. 
Sra. Neus Català, necessitem més dones com vostè. Espero tenir la sort de conèixer-la personalment, perquè a l'agenda hi tinc ja en marxa una visita als Guiamets en poques setmanes. 

Foto d'Albert Carreras [aquí Neus Català tenia 95 anys]