Compartir és viure

Sempre he pensat que les persones que mereixen més reconeixement per part meva són els [i les] mestres, els que han anat passant per les nostres vides any rere any, aquells que ens han traslladat els seus coneixements. Per despresos: per confiar-nos els seus sabers sense reticències, oberts a interpretar i reinterpretar les seves opinions i pensaments oferint-nos la oportunitat de participar-hi. Per savis: per posar-ho constantment en pràctica, a cada minut del dia. Per pacients: per no tirar la tovallola en la lluita contra la ignorància i la impaciència de les generacions més joves. I el més important és que aquests mestres no només es troben a les aules... parant l'orella els pots trobar viralejant vídeos com aquest, del que us faig partíceps.

Boires & idees

Boira espessa, baixa, gebradora, pixanera o ploranera. Boirina o boirim, boirada o boirum...  desconeixement totalment del lèxic, i del fenòmen. Quina seria entre totes elles. La riquesa del lèxic que ens fa aprendre cada dia coses noves.

M'he desalentat al veure que no duia la càmera a sobre. Aquesta foto és fruit de la visió distorsionada que la meva BB fa dels paisatges que veig, mai reflexa la realitat com jo vull.

La boira m'ha fet somriure. Sortint del metro només he pogut veure edificis a mitges, camins a mitges, persones a mitges... m'he sentit molt a gust avançant entre la falta de claredat. Poder imaginar què hi ha més enllà sense que hi sigui, i per instint, deixar-te guiar per la intuició. Preveure un futur proper que sembla llunyà i que apareix a cada passa que fas.

Avui la boira ha estat l'aliada perfecte.

Passeig Marítim, 18'30h

Per anar a dormir XXII

Clouds part
Just to give us a little sun

There's a limit to your love
Like a waterfall in slow motion
Like a map with no ocean
There's a limit to your love

There's a limit to your care
So carelessly there
Is it truth or dare?
There's a limit to your care

I love i love i love
This dream of going upstream
I love i love i love
The trouble that you give me
I know i know i know
That only i can save me
I'll go i'll go i'll go
Right down the road

There's a limit to your love
Like a waterfall i slow moton
Like a map with no ocean
There's a limit to your love
Your love your love your love

I can't read your smile
It should be written on your face
Im piecing it together
There's something out of place
Oh

I love i love i love
This dream of going upstream
I love i love i love
All the trouble that you give me
I know i know i know
That only i can save me
I'll go i'll go i'll go
Out on the road

Because there is no limit
There's no limit
No limit no limit
Limit to my love

espejos vitales

 Joana Santamans illustration

Obrir i tancar, tancar i obrir...

Batuda en duel amb mi mateixa, sacsejada per pensaments contradictoris només puc que dedicar-te, de nou, una de les meves en format imatge. No sabem quina és la causa dels moviments sobtats de la terra ni perquè les coses canvien així, de la nit al dia, inesperadament. Però l’espècie humana intel·ligent respòn a aquests estímuls sempre de manera positiva... ens entestem en veure els canvis com a oportunitats i causa de noves fonts d’experiències i ensenyances. La naturalesa és sàvia, i la llei de Darwin una dada científica.

Tanco una etapa, obligadament, per començar-ne una altra: la de preparar-me per ser mare [preparar una habitació que aviat tindrà vida pròpia i no les nostres muntanyes de roba per planxar]. Preparar aquest moment “màgic” que ha de venir, del que les altres mares i pares expliquen sempre amb els ulls brillants i un somriure de satisfacció a la boca.

Decadent pigeons

Rates alades, cossos decadents que mantenen a les seves cries malaltes en una societat malalta. L'última estava a punt de néixer i ja tenia nom: PRECIOUS. Clarissa Precious. I sense haver sortit de l'ou ja s'olorava la crua realitat, un món en plena degeneració del que només podria salvar-se amb una cosa: amb positivisme.

Graaaaaaaaaaan Rubianes

Se le calienta la boca y yo le agradezco que así fuera. No es para menos.