divendres, 24 d’agost del 2012

Fi

Avui he finiquitat L O S T. Una sèrie televisiva passada del 2004-2010 i coneguda per la majoria ja que en el seu moment va enganxar. L'eufòria que tenia em molestava bastant i no la vaig veure. Quan acabes una serial d'aquests, tant llargs, acostumes a anar-hi pensant. No sé com em sento tot i que tinc la sensació que volia que acabés ja... a casa em diuen que trobaré a faltar els personatges, però intueixo que no. Potser a Hurley. Potser sí la vida aventurera que els i les protagonistes vivien a l'illa. Lost és una sèrie innovadora pel que fa a recursos i altres qüestions audiovisuals i de guió: les connexions entre personatges en el passat, present i futur són perfectes. I com m'agrada veure sèries hauré de buscar alternatives [sona MAD MEN com una propera possibilitat]. I passo de parlar de si és bo o no el final que és un clàssic, perquè per a mi, si us dic la veritat, la sèrie es pot donar per acabada una mica abans de l'últim capítol.

dimarts, 21 d’agost del 2012

diumenge, 12 d’agost del 2012

4 mesos


És dia 12, i amb unes quantes complicacions digitals per fi tenim la foto del mes... espero que d'aquí uns anys la Sofia em dongui classes d'informàtica. Jo seguiré tan palurda com sempre i ella tindrà l'ordinador per la mà tal i com jo tenia en el meu moment el rottring i la tinta xina. Doncs bé,  direu que ha canviat un munt i sí, és cert, ara és quan es noten els canvis més que mai: mireu com aixeca el cap, s'agafa els peus, canta i ens segueix amb la mirada quan entres i surts de l'habitació. I es peta de riure si la trasteges amb les dues mans. Fa molta molta gràcia... què ha de dir la seva mare.

dimecres, 8 d’agost del 2012

Per anar a dormir XXVI


La recomanació que m'han fet avui. Tot i que, a vegades, les cançons, només són útils per a dos... ;)


Where you thinking that you gotta run to now
With the beating of a tiny heart?
Hang on to the things that you're supposed to say
Millions of stars, they open to your fate

dilluns, 6 d’agost del 2012

Somriure blanc

El passat dia 1 va néixer la Berta, filla dels nostres amics Jordi Vaquer i Josemi Latorre. El naixement era del tot esperat perquè han hagut d'anar a buscar-la lluny, a terres llunyanes on la ciència es posa a disposició de les persones i no al contrari. Com deia el Jordi ahir al mur del seu facebook amb aires de felicitat absoluta [emocions que reconec per haver-les viscut no fa gaire] la nostra societat ha avançat molt pel que fa als drets de la ciutadania en els últims anys i això, malgrat s'hi esforcin, és una batalla guanyada. Moltes felicitats a la parella, esperem conèixer la petita en poc temps !

La Sofia li envia, de moment, un somriure ben blanc...