Mai s’havia fixat com era el que tenia al davant: un espai blanc, silenciós, reposat, adaptat a ella. Com un déjà vu, hauria dit que ja l’havia vist alguna altra vegada, potser en somnis, donat que dormint era l’estat en el que millor se li manifestaven situacions del passat. Somiant podia veure amb claredat i descriure tots els detalls, fins el més inversemblant. Però no, estava allà plantada de nou, com un primer dia de feina, amb la sensació del primer dia de feina [una mica menys angoixant]... esperant l’arribada ansiosa de la seva cap.
