dilluns, 22 d’octubre de 2012

Dia 1

Mai s’havia fixat com era el que tenia al davant: un espai blanc, silenciós, reposat, adaptat a ella. Com un déjà vu, hauria dit que ja l’havia vist alguna altra vegada, potser en somnis, donat que dormint era l’estat en el que millor se li manifestaven situacions del passat. Somiant podia veure amb claredat i descriure tots els detalls, fins el més inversemblant. Però no, estava allà plantada de nou, com un primer dia de feina, amb la sensació del primer dia de feina [una mica menys angoixant]... esperant l’arribada ansiosa de la seva cap.


3 comentaris:

Polen de Amapolas ha dit...

si no haguessis lluitat per la justícia ara aquest espai seria un record mes del passat. Me n'alegro molt per tu Sònia. Les que hem treballat amb tu sabem molt bé tot el que vals!
molta sort en la teva nova etapa!

Polen de Amapolas ha dit...

perdona les faltes d'ortografia a aquestes hores estirada al llit i sense poder esborrar els comentaris amb el tlf..la propera vegada miraré de no publicar res sensr haver-ho llegit 3cops.. Volia dir:

si no haguessis lluitat per la justícia ara aquest espai seria un record més del passat. Me'n alegro molt per tu Sònia. Les que hem treballat amb tu sabem molt bé tot el que vals!molta sort en la teva nova etapa!

lasoniete ha dit...

hahahahahahahhahahhaaha què poc ens agraden les faltes d'ortografia!!!!

gràcies a tu nenita... que em vas insistir per no deixar-ho estar.

;)