Aquest vespre han fet el programa [que he començat a veure sense cap tipus d'interès] d'El convidat, a TV3, i a més a més de gratament sorpresa pel personatge, Josep Carreras m'ha fet rememorar. Tenia 16 anys quan el meu pare em va regalar aquest CD, ja havien passat 4 anys del dia de la seva grabació. Recordo escoltar-lo una i una altra vegada, sense cansar-me'n. Em va deixar gelada, connectada amb el món de l'òpera i profundament emocionada. Carreras m'ha fet pensar que, 18 anys més tard, l'emoció és la mateixa. Serà perquè de mestres n'hi ha molt pocs, i ell amb les seves paraules avui ha demostrat que n'és un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada