2 mesos

L'Odon ja ha fet dos mesos! Fent exercicis constants i somrient a les meves paraules, el petitet de la casa creix a passes agegantades, no vol querdar-se enrere de la germana. No tenia masses ganes de fotos, i, o bé sortia enfadat i plorant o dormint: millor la segona opció. Aquest nen menja com una lima, al seu ritme però, les tomes acostumen a allargar-se. No vol estar sol i segueix, amb rapidesa, les nostres passes al aixecar-nos del sofà o sortir de l'habitació. I ja dorm set hores!!! La vida comença a ser d'un altre color.

Setembre

Mes d'activitat, de posades en marxa. Mes per crear nous projectes que ens ajudin a acabar l'any una mica millor de... com l'hem començat. Mes de cansament, sense haver fet exercici, mes de mirar enrere i veure què bé ens ho hem passat. Mes d'arrancades, de fred i de calor, de tardes vermelles i nous colors que inciten a encendre la llar de foc [si la tens]. Setembre, més de donar voltes, com els remolins, per morir ofegat si no hi poses una mica més de força de la que hi destines la resta de mesos de l'any. I aquest mes, els 35.

1 [bis]

Descans de 3 mesos. Per tant, la Sofia té 15 i l'Odon ja ha complert... el seu primer mes. Podria haver inventat un escenari nou, amb atrezzo diferent, aires nous pel noiet que m'acompanya per primera vegada. Però no, he decidit que tot sigui igual ja que la sensació... és de no haver-se aturat. Odon, el petit príncep que demana estar sempre als meus braços per sentir-se estimat i protegit. Un angelet que es deixa portar amunt i avall, sense replicar. El que sempre apreta les mans i fa sorollets al respirar. Sento que, de moment, no puc retornar-li tot el que ell em dóna.

Greta

5 mesos, 19 dies i milions de somriures [i xiscles!!!]

Odon Mohedano Muñoz

Ja ha nascut l'Odon, el meu segon fill, avui fa 15 dies! Tot just m'assec a la cadira del despatx després d'unes setmanes sense connexió [tot i que l'internet no ha fallat a casa...] falta de temps, d'energia i de ganes. Tenir un fill tan proper a un altre ha esvaït tot factor sorpresa i la novetat dels protocols que acompanyen al nou naixement: l'emoció descontenida i compartida amb la parella és ja allò que el vent s'endugué, un passat massa proper com per poder reviure'l. Esperàvem que aquest desenfrè l'aportes la Sofia fent palès que la reina de la casa és ella. Però ni això: la Sofia passa tant del germà com de les joguines que no fan soroll... al menys li fa gràcia, aixó sí. I li tira joguines dins el llit mentre dorm, o li rasca el cap, entre altres actuacions destacades.

Però bé, no em posaré ara a trencar mites sobre la maternitat, potser un altre dia. El que sí voldria es acabar dient que l'Odon, aquesta perla nova, promet ser el nen que em connecti amb el món masculí des d'una vesant menys crítica i objectiva: l'Odon és carinyós, reservat i moderat en les formes... un encant vaja. Ara mateix, una perla que no cal pulir.

Fin

Entrant...

... a les profunditats.