1 [bis]

Descans de 3 mesos. Per tant, la Sofia té 15 i l'Odon ja ha complert... el seu primer mes. Podria haver inventat un escenari nou, amb atrezzo diferent, aires nous pel noiet que m'acompanya per primera vegada. Però no, he decidit que tot sigui igual ja que la sensació... és de no haver-se aturat. Odon, el petit príncep que demana estar sempre als meus braços per sentir-se estimat i protegit. Un angelet que es deixa portar amunt i avall, sense replicar. El que sempre apreta les mans i fa sorollets al respirar. Sento que, de moment, no puc retornar-li tot el que ell em dóna.

Greta

5 mesos, 19 dies i milions de somriures [i xiscles!!!]

Odon Mohedano Muñoz

Ja ha nascut l'Odon, el meu segon fill, avui fa 15 dies! Tot just m'assec a la cadira del despatx després d'unes setmanes sense connexió [tot i que l'internet no ha fallat a casa...] falta de temps, d'energia i de ganes. Tenir un fill tan proper a un altre ha esvaït tot factor sorpresa i la novetat dels protocols que acompanyen al nou naixement: l'emoció descontenida i compartida amb la parella és ja allò que el vent s'endugué, un passat massa proper com per poder reviure'l. Esperàvem que aquest desenfrè l'aportes la Sofia fent palès que la reina de la casa és ella. Però ni això: la Sofia passa tant del germà com de les joguines que no fan soroll... al menys li fa gràcia, aixó sí. I li tira joguines dins el llit mentre dorm, o li rasca el cap, entre altres actuacions destacades.

Però bé, no em posaré ara a trencar mites sobre la maternitat, potser un altre dia. El que sí voldria es acabar dient que l'Odon, aquesta perla nova, promet ser el nen que em connecti amb el món masculí des d'una vesant menys crítica i objectiva: l'Odon és carinyós, reservat i moderat en les formes... un encant vaja. Ara mateix, una perla que no cal pulir.

Fin

Entrant...

... a les profunditats.

30 setmanes

cada embaràs un món, ni un sol dia deixes que m'oblidi que seràs inquiet, molt inquiet...

Estimats festivals d'estiu,

Fa un parell d’anys que l’escena festivalenca barcelonina de l’estiu em passa de reüll pel costat, sense aturar-se. Us ensumo i no sé d’on veniu, ni cap a on aneu o fins i tot si ja heu marxat... i quan m’adono som agost i la vostra moguda de carrer, que tant gaudia, s’ha acabat. És cert que la proliferació de festivals s’allarga últimament fins ben entrat l’estiu [o a posteriori], però jo a l’agost ja s’estic per abandonar la terra estimada i perdre de vista el frame del quotidià.

Bé, enguany em tornaré a conformar amb seguir dissenyant gràfiques de dolentots alternatius que sí que hi aniran, i en veure que les col·legues compten amb mi per anar al BONA NIT BARCELONA el 20 de juliol, de post part total!

:)