divendres, 11 de juliol de 2008

la crònica

Primer control superat. Resposta inocent "però si és la que utilitzo per als caps de setmana!" per a pregunta aterradora: "perdona, aquesta càmara és de professional, no pots entrar-la". Uf, a un pèl, seguim en recerca de l'objectiu escales amunt i al posar el primer peu a l'amfiteatre... la connexió feta música. Ens estava esperant, sense cap dubte. A cop d'esquena, sortejant segurates, lateral esquerre. De perfil, sense aire. Un pas i un altre, i un altre, i poc després s'entreveu en la foscor un raig de llum, una camisa a quadres, 17 guitarres, 5 músics i una cinta de cabell... BEN HARPER, inimitable.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Thank you for comming, thank you so much!

Glow ha dit...

Y sin ninguna duda, estaba posando para ti...

lasoniete ha dit...

You are welcome Ben,
I love you, too.
jeje

Anònim ha dit...

Ok, see you soon.
Take your friend Ester in the next concert!! sweet girl...

Kisses to glow!

TONI ha dit...

Qué envidia, aquí codeándose con tito Ben! ; )

Crónica del concierto ya!