dijous, 31 de juliol de 2008

el ratolí

- Les meravelles que poden fer només dos dits, va riure.

I en l'activitat diària, es deixava transportar a paranys intrèpids en pocs segons, convertits en minuts si es topava pel camí altres històries interessants a descobrir. Amunt i avall, intrèpid, d’un costat a l’altre podia viatjar a la setena meravella del món [el Far d’Alexandria] o visitar l' última exposició del CCCB [Magnum, 10 sequències]; la mecànica era igual cada vegada tot i que no sempre arribava a l’objectiu final: el plaer de trobar-ho. L’altra mà, no deixava de estar ocupada, sempre hi havia alguna cosa a fer.

- La feina sempre pot repartir-se, deia.

Però la certesa era que al no ser esquerrana, el pes de la responsabilitat requeia sempre a la de la dreta: la part intuitiva, la que aposta per la atemporalitat, la que es perd per l'espai desconegut de la xarxa.

- Quin bon invent, va pensar.

2 comentaris:

Glow ha dit...

jajaja... potser sí, que això de l'estiu ens altera les hormones, i més l'últim dia de feina!

un plaer compartir el repte, ho hem de fer més sovint, això!

lasoniete ha dit...

fet!