...et vaig conèixer. arribaves tard: "del gimnàs" vas dir, però sembla que aquesta és la meva versió de la història. per a tu, haviem quedat una hora més tard en el mateix lloc, arribaves a temps a la cita. i bé, no va ser la millor manera de començar per a una inadaptada com jo que no té espera ni ganes d'esperar, que el rellotge li crema quan veu que el temps se li escapa de les mans, adonant-se'n. tal dia com avui d'un any enrere vaig conèixer un preciós mar que m'emmiralla, i en silenci veu com poc a poc m'endinso en les seves profunditats en la recerca d'alguna cosa que a terra ferma, no hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada