diumenge, 1 de novembre de 2009

de les tradicions catalanes

El dia 31 la petita de la casa ens esperava ansiosament per celebrar una festa que per a mi és del tot nova. Bé, el claim repetitiu de la publicitat de Port Aventura no passa desapercebut “miedo, miedo, mucho miedo” però no crec que sigui aquest el fet hagi desbancat la castanyera dels escenaris tradicionals catalans. Trick-or-treat! Em va dir la petita, que practica anglès a l’acadèmia del barri per segon any consecutiu. I jo, es clar, amb cara d’incertesa i veient-la disfressada de faralaes (la mare no va voler comprar-li cap vestit de bruixa i es va haver d’apanyar amb el que hi havia per casa) no sabia pas si riure o plorar, recordant la innocent castanyera que repartia paperines de paper als nens i nenes a la sortida de l’escola. I potser és just aquest el fet que hagi provocat el canvi. Deixant de banda la globalització, el canvi climàtic i les estratègies de màrqueting, penso que aquest món és cada cop una mica menys innocent i la castanyera no té cap as sota la màniga per competir amb la Jack-o'-lantern.