dimarts, 10 de novembre de 2009

trobades

el passat dissabte va tenir lloc a Vic el segon plenari anual del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC). a més també era el dia del partit de lliga Barça-Mallorca, així que mentre que al matí la trobada va ser unànimament un encontre de dones en tota regla a la tarda van canviar les tornes i jo era, amb unes poques més, les excepcions dins aquell bar de l'eixample que tenia les taules plenes d'homes de gom a gom, com deuria estar també el camp nou. bé, arribo al bar i explico el cansament que desprenc fruit d'haver-me llevat d'hora un dissabte (07.30h), de les presses aquelles del "arribo tard, com sempre" i un cop allà, a munt i avall, retransmitint gràficament les jugades de totes aquelles dones que sempre tenien alguna cosa a dir en la defensa de les seves postures, totes elles vinculades amb els drets de les dones. i al bar, a més de trobar una San Miguel (que no Estrella Damm -la meva- per allò dels contractes exclusivistes de les marques) trobo també la incomprensió que provoca l'associacionisme femení. i acaba la primera part del partit i encara no ens hi hem posat d'acord, el marcador fa 3-1. és clar, els drets de les dones a dia d'avui no són els de fa trenta anys, doncs no, i és d'agrair. però si he d'argumentar (sense poder quantificar, perquè això no agrada) que les dones encara no ocupen llocs de responsabilitat amb la mateixa facilitat que ho fan els homes, el treball encara existent en l'exigència del dret a la diferència i a la incorporació de la perspectiva de les dones en els missatges que es produeixen en la vida quotidiana (visibililtzació de les dones en el llenguatge, representació de les dones en els mitjans de comunicació no com a víctimes i/o objectes sexuals, el trencament amb l'estereotipació, ...) en la construcció de les identitats encara hi ha molt camí per recórrer però jo tenia el company del costat de la taula col·laborant activament en la construcció de tots aquests discursos, que avui en dia veiem tant jo, com el meu company del costat a la taula.

4 comentaris:

Evita ha dit...

Sonia, camarada, a molts homes els hi costarà acceptar que el món, poc a poc, ja no tornarà a ser el que era. És a dir: que ja no són els reis del mambo...les reines també hi som i estem canviant els balls ;-) Totalment d'acord companya!

Evita ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
lasoniete ha dit...

sense dubte... ara ja anem a ballar fins i tot soles, i sense problemes, al contrari, ben tranquil·les!!!!!
;)

Evita ha dit...

Si, si, i tant! Bollywood, bollywood!!! Jajajajaja!!!