dilluns, 21 de juny de 2010

Mataharis, que no Mata Hari

El divendres, a TV1, van fer una peli que, per casualitat, em vaig posar a veure. I em va impressionar tant que no puc deixar de recomanar-vos-la, fer un post en el blog i mirar d’empapar-me d’ella durant un temps, cosa que acostumo a fer quan alguna pel•lícula em deixa un bon sabor de boca. El guió d’aquesta pel•lícula és tan excel•lent que pot deixar-te sense alè, de tant riure. I pot fer-te tremolar a l’escolar algunes de les grans veritats de la vida.
Per fer-vos cinc cèntims, Mataharis, dirigida per Icíar Bollaín, explica la vida de tres dones, dones reals _sense talons ni massa maquillatge_ amb problemes reals. Dones que treballen, tenen família, sobreviuen a la marabunta diària d’enfrontar-se a desvetllar les vides d’altres persones _perquè són investigadores privades!_ i poc a poc sense saber-ho, desvetllen també les seves mateixes.

2 comentaris:

Carles ha dit...

a l'emule va !!!

Erica ha dit...

Jo també vaig veure la peli i em va agradar.