M'ho diu la veu que és una reminiscència d'Albert Pla, de cantautor. El ritme el titlla de surrealista, d'infantil el xilòfon; de clarivident, la lletra. Un rara avis, amb sensibilitat transmesa pel violí. I jo dic que a mi aquest tiu em dona un bon rotllo que t'hi cagues... i unes ganes de que arribi el 3 d'abril, boges.
4 comentaris:
Jo et dic que ets una friki
jaaaaaaaaaajajaja cabrona...
alerta! el 3 d'abril frikada en Gràcia !
pd. cuando nos vemos.
Jajajajaja !!! Ara ja sé pq has posat aquesta cançó !!! jajajajja que me lo han contao !!! XD
jejejejej tot te un perquè!
Publica un comentari a l'entrada