dimecres, 13 d’abril del 2011

Be runner my friend!

El diumenge vaig participar a la meva primera cursa: la cursa de bombers [10 km]. Per ser la primera, algú diria que 10 km és una mica esbojarrat i m'hagués recomanat haver començat amb una de 5 km, que són les curses que serveixen d'entrenament per a les següents. Vaig al·lucinar una mica per com era de diversa i variada aquesta activitat. Quan penses en una cursa, o almenys era el concepte que jo tenia, imagines unes màquines de córrer humanes que, a la que el marcador es posa en marxa, no veuen més que una pancarta que diu ARRIBADA. Doncs no! A les curses, almenys a aquesta, hi ha gent de totes les edats; també mares emputxant carros amb la seva criatura; altres pares arrossegant carros carregats de ciratures (3 en 1!); jovent competitiu posant el crono a l'hora i col·locant-se la màquina de pulsacions; col·legues que van en grup a petar la xerrada; etc. M'ha semblat un espai de trobada molt popular i un dels aspectes que millor he valorat a posteriori és COM el públic (veïns i veïnes amb tota la família a peu de carrer, o des dels seus balcons) motivava als i les corredores al passar, aplaudint, animant-los amb aquelles frases tant típiques de "vinga, que ja s'acaba!", "vinga, que tu pots!", aquelles expressions que jo mateixa utilitzava quan era cap a l'agrupament i els Castors, el grup dels i les més petites, es cansaven de portar la motxilla a sobre al caminar. A més, és important trobar un bon tàndem amb qui puguis recolzar-te anímicament de tant en tant quan les cames flaquegen (aúpa Elena!), i és clar, no s'ha d'oblidar que la tradició estableix que després d'una bona cursa hi ha també una bona celebració, i no us penseu que es poca cosa, és un dels factors més motivadors per posar-se a córrer.

Dedicat al BE RUNNER MY FRIEND TEAM. Visca Esparta!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Que feliç, gràcies a tu per l'esforç, per correr, per suar, per terure el fetge i tenir temps per mirar més enllà de l'esforç i veure al públic i a sobre somriure i brindar més tard.
Ara ja no podràs dir que no a una cursa a partir del 10-04-2011.
Bona cursa Sónia!!!
Ricard.
by Be Runner My Friend!

Unknown ha dit...

em sento com si m'haguéssin picat l'ullet...
ja saps què diu la frase feta: "corre, que arribaràs lluny!"
;)


Et sona aquest comentari??? jejejejej Bé... moltes felicitats Sònia per l'esforç, la il·lusió i la bogeria... sense tot plegat aquestes coses mo es fan !!! Felicitats per estar tant viva i tant boja com per viure aquests moments de glòria i honor... i sobretot, gràcies per poder-ho compartir !!!!!

Esto es esparta !!!! Aú, au, aúuuuuuuuu !!!!

K

Pd. un espartà antirunero que està tant boig que també fa curses... la vida està plena de contradiccions !!! jajajajajajaj

lasoniete ha dit...

fins la propera!
:)

Anònim ha dit...

Això no es res...ara tens que córrer la marató de Barcelona que son 25 km que per tu no es res jejejej. Només t'has de posar en forma...jo crec que si t'hi posses ho podràs fer jjejejeje

lasoniete ha dit...

LLUÍS EM VOLS MATAR O QUÈ... no saps el que vaig patir per fer-ne 10! Anirem poquet a poquet... ja m'agradaria a mi tenir la teva resistència!!!