dilluns, 12 de novembre de 2012

El 7


Novembre i els mocs, el refredat i els dies sense la piscina. Amb 7 mesos puc destacar que s’aguanta asseguda tota sola i que li encanta trobar-se davant el mirall i buscar també la mirada de l’altre. Segueix igual de riallera i és més xerraire... i a la taula vol tastar-ho tot (Nutella, formatge, pa, gelatina de maduixa i camamilla, entre d’altres coses, ja han passat per la seva boca). Segueix amb aquests ulls indefinits, grisos o verds depèn del dia, tan macos que em sorprenen continuament. Té els horaris una mica esvalotats i va a dormir tard... crec que s’assembla al seu pare: no troba mai el moment per retirar-se.

2 comentaris:

Polen de Amapolas ha dit...

que bonica que és mare meva! espero poder veure-la aviat i arrancar-li un altre somriure ).

lasoniete ha dit...

siiiiiiiiiiiiiiiiii
quan vens?