dimarts, 27 de novembre de 2012

Païnt

La valoració post electoral va arribant per totes bandes. Amics, coneguts, intel·lectuals, analistes (i també el seu gènere femení) intenten posar ordre al valorar la nova situació en la que Catalunya es troba després d’unes eleccions, que a més a més de precipitades, han trencat esquemes en l’imaginari col·lectiu català. Ningú s’esperava tal resultat: un vot de càstig cap al partit hegemònic, el que demanava una majoria “excepcional” per poder conduir el nostre país cap a la independència i la sobirania màxima. Sempre he pensat que la democràcia és també molt injusta, però el que sí que cada vegada tinc més clar és que el poble és savi i la seva veu esperançadora. No val tot a qualsevol preu i la bandera no pot contraposar-se al benestar de les persones. Em sorprenc encara dels resultats electorals i felicito als meus amics i amigues votants d’Esquerra Republicana pels resultats obtinguts, que son fruït d’un exercici d’autocrítica així com de la posada en marxa de maquinària nova, sensata, carregada de noves energies.