Amb tres dies de retràs [Vero me lo he curradoooo!] i de nit de reis, penjo aquesta foto amb la que celebrem que l'Odon ja té... mig any! Em sento estafada, els dies se m'escapen com sorra entre les mans i perdo la noció del temps, ha passat mig any en un no res, en un pim-pam. Fins i tot torno a treballar. El petit m'estira dels cabells com si li anés la vida, dona voltes i voltes per la catifa i agafa les seves joguines per mirar-les i bellugar-les amb aquests moviments robòtics que fan tanta gràcia. És any nou i només em vénen al cap records del passat, i no puc recordar més enllà d'aquell dia que vaig saber que estava embarassada de nou d'aquest senyoret que rasca el sofà amb les ungles per fer soroll i per primer cop i de matinada, ha dit MAMA...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada