dilluns, 13 de gener de 2014

Assignatura: Humanitats

He conegut gent molt desencantada de les relacions humanes. Amb por al compromís, pels danys que poden causar les persones en les seves entranyes; marcant distàncies, per no haver-se d’obrir-se i expressar els seus sentiments, ni penes ni glòries; allunyades de les grans urbes al buscar refugi al seu interior per poder viure una vida tranquil·la i en calma. Jo això no sé què significa. Necessito a les persones com l’aire que respiro, aprenc i em diverteixo, acostumo a veure la part positiva de totes elles [tot i que les critiqui, per suposat], a moltes les trobo interessants i m’aporten nous punts de vista necessaris per la meva supervivència. Em resultaria indescriptible un món replet de desconeguts amb qui només fés que creuar-me'ls pel carrer, de passada.
Diuen que les persones no entren a la teva vida per casualitat. Doncs, bé, no sé si és un cop de sort o no, però m’afalaga veure aquest tipus de parelles al meu entorn, parelles Maques, sinceres, sanes, amb tots els defectes que puguin tenir, gent que et mira de debò, que aporta energia positiva, i també dels que tenenmals dies. Encantada d’haver-vos conegut.

Xavi & Neus