divendres, 30 de novembre del 2012

Delícies per a llaminers[eres]

Jo no cuino. Reconec que sé fer de tot [la meva mare ja se’n va ocupar d’ensenyar-me’n una mica quan era adolescent]. L’alimentació és l’espai abanderat de les mares, la seva parcel·la intransferible. Serà perquè en temes de salut, i elles bé que ho saben, menjar bé i sà és el més important per al bon desenvolupament d’una persona. Em va ensenyar a fer estofats i pastes, truites de patates i peixos al forn. També salses, i el més important: els trucs que fan que les coses tinguin un toc especial [per exemple posar pastanaga i porro als sofregits...]. De petita elaboràvem els canelons amb la Laura, la meva germana mitjana, una posava la carn al centre de la pasta i l’altra feia els rotllets com podia. Era divertit... molt divertit. Però ara, com que faig el que em dona la gana i a més comparteixo casa [i llit] amb algú que cuina, que li agrada cuinar i que a més ho fa estupendament, estic salvada [i encantada]. Faig molt poca cosa. Sobre tot em dedico a fer el que m’agrada que son ELS DOLÇOS. És fàcil, entretingut, sorprenent i surten unes coses...

LA RECEPTA:
Ingredients: Massa de pasta de full, sucre
Procediment: https://www.youtube.com/watch?v=Bqac_jpJR94

2 comentaris:

Anònim ha dit...

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

Polen de Amapolas ha dit...

quina pinta!