take me out

anònim

per anar a dormir...

Perfect Time (Russian Red & Depedro)

you’ve lived in small apartments
in the biggest biggest cities of the world.
you like to shake all your fingers
whenever i sing a song.

we meet up in the weirdest places
like churches, bridges, lightstreets, pounds.

you always keep in mind
you always know the magic word
the perfect time
the proper voice
the perfect one you are.

you have at least twenty hundred
colour pictures does a women on your wall
THAT keep your readings at night
oh lady, it’s knocking on your door.

beauty waits for you
on every corner
and it would never ever let you alone… alone.

you always keep in mind
you always know the magic word
the perfect time
the proper voice
the perfect one you are.

La forma de les coses

quina és la forma de les coses quan no es toquen, quan créixen sense ser manipulades? quina és la forma de les coses sense que ningú les modifiqui? quina és la forma de les coses quan no s'hi aposta per elles, quan tan sols el temps fa la seva feina? quina és la forma de les coses quan no les trobem interessants, quan no projectem en elles el que sóm nosaltres? quina és la forma de les coses quan no necessitem amotllar-les a la nostra forma de vida?

Les primeres lletres al voltant de La forma de les coses neixen amb les reaccions de la primera pel·lícula de Neil Labute a In the Company of Men (1997) . Ara l'actor català Julio Manrique dirigeix l'adaptació del text The Shape of Things, del mateix Neil Labute. Manrique va obtenir dos Premios Butaca al 2008, Millor Muntatge en Petit Format i Millor Direcció Teatral. Passant pel Lliure la temporada passada ara la podeu trobar prorogada al Club Capitol, amb una posada en escena que no us defraudarà.

Simplista i provocadora, de llums i ombres, em quedo amb la sensació final que provoca el joc de l'engany i la sorpresa, que de vegades t'atrau i et compensa i d'altres et deixa una sensació amarga com la de mossegar una pell de llimona.

per començar amb...

... alguna recomanació musical:

De la terra menorquina CRIS JUANICO. De la terra mallorquina una negra que canta flamenc fusió, BUIKA, increible "Mi Niña Lola". De l'Argentina amb més fusió GOTAN PROJECT. Descubriments del festival Primavera Club (el de la setmana passada): LITTLE JOY (molt però que molt recomanables), THE PASTELS (indie rock molt instrumental), STANDSTILL (uf, coses rares, però coses maques com "1,2,3 Sol" minut 1.57 = vasos, cucharas...). Per no obviar i recomanat per la meva assessora més valiosa: THE CINEMATIC ORCHESTRA, BEIRUT... molta música inspiradora. PINK MARTINI (segur que els coneixes! el Sympathike the Pink Martini... mundialmente famoso). Les meves enamorades en l'àmbit electro: GOLDFRAPP i PORTISHEAD i la cosina germana MASSIVE ATTACK. Les meves enamorades no electro: FEIST, DIANA KRALL, RUSSIAN RED, FIONA APPLE, MACY GRAY, NORAH JONES (acaba de treure un disc), MARIA MENA. Momentazos amb TRAVIS ("Why does it always rain on me") i FRANZ FERDINAND ("Take me out"), descobriments a d'altres festivals (el Faraday, festival pop per excel·lència, a l'estiu): THE MUMMERS (si t'agrada bjork... jo vaig flipar), ANJA GARBARECK, THE DIVINE COMEDY. La nova generació amb aires de The Boss... THE WALLFLOWERS. Veus sense instruments CAMILLE.

Perque canta de puta mare i perquè està tremenduuuu THE NEW RAEMON (català, 35 anys i dues nenes), altres que encara no he anat a veure i ja trigo SIDONIE (el disc del 2009 no m'agrada tant...). Bojos i/o genis com ANTHONY&THE JOHNSONS (bandes sonores de la Isabel Coixet). Els clàssics BEN HARPER, JACK JOHNSON.

I de la banda sonora d'Anatomia de Grey a posar-se les botes (tot al spotify): THE POSTAL SERVICE, MARIA TAYLOR, THE DITTY BOPS...

Ja m'ho diràs!

Pd. ui, com em podia deixar el que escolto dia sí, dia també... ESTANISLAU VERDET.

la frase del día

los que dicen que están de vuelta de todo es porque no han ido. los que han ido no han vuelto

Mercè Otero. Mestra i assessora en coeducació