dimecres, 31 d’octubre del 2012

"Por los siglos de los siglos"... MASCLISME.

Aquests dies, a la feina, m'ha tocat idear i preparar el material per fer un taller sobre violència masclista per alumnat de 3r d’ESO, nois i noies de 14 anys. El taller es farà a finals de novembre en el marc del Dia internacional contra l’eliminació de la violència masclista, que és el 25 de novembre. He volgut plantejar el taller com un resum històric que expliciti perquè la violència avui en dia és el que és, perquè passa tan desapercebuda i és acceptada: que els nois i noies s’adonin del paper que a la dona li ha tocat viure al llarg dels segles, de submissió i desemparança jurídica fruït d’un masclisme exacerbat inculcat des dels inicis dels temps. He trobat material molt dur. Llibres que alliberen vivències que llegides semblen absolutament insuportables. Ara seria impensable. Però reflexionant, us dic que el problema és que aquestes vivències encara avui en dia es continuen donant igual [d’una altra manera però igual tot i que sembli contradictori] mitjançant pràctiques a països subdesenvolupats i seguint pautes religioses i culturals [l’ablació, per exemple] que les legitimen. Pensadors i filòsofs en masculí [perquè sí, solien ser homes] establien les pautes de conducta que propiciaven fluxos descarats de violència a les fèmines en totes direccions [mares, filles, esposes]. I ep, he parlat de països subdesenvolupats però els desenvolupats assassinen dones cada dia. Igual de flagrant. Espero que l’alumnat prengui consciència del món aquest tan cutre que tenim, cutre des del dia 1 de la seva creació... i del que ells [i elles] tindran molt a dir els propers anys.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

60 km

17’00h. Comença la 27a caminada Barcelona-Montserrat. Des de la Vall d’Hebron, una hora de pujada fins al cim de Collserola, un turonet proper, fàcil, i ràpid. I amb unes vistes la mar d’agradables de la ciutat de Barcelona. 18’00h. Direcció Sant Cugat passant per Can Borrell, una masia que es troba a meitat de camí. Les prediccions de pluja semblen haver-se esvaït perquè no cau res, de moment. 19’30h. Som 5. Dos de nous: Javi i Albert. I els de sempre, imprescindibles: Carles i Ricard. A Terrassa s’incorporaran 3 més, així que l’equip és de 8. Però a la caminada el total és de 400 persones. Semblem formigues grogues, amb aquests petos de tràfic que ens han obligat a posar per ser 100% visibles. Estem a Sant Cugat. Unes mandarines per hidratar i donar forces i continuem. 21’00h. En poca estona arribarem a Terrassa, les cames comencen a notar que estan desentrenades i que porten unes hores en dança. Quina bogeria aquesta de fer una ruta de 15h sense haver-se preparat. I sense dormir. Veig que encara ens queda molta inconsciència, a pesar de no tenir vint anys. Sense incosnciència no faríem ni la meitat de coses de les que fem, n’estic segura. L’arma ideal per fer front a la por. 23’00h i apreta la gana. Anem tard, ja hauríem de ser a Terrassa... en 30 minuts tindrem l’entrepà a la mà ens han dit. És de nit i tothom camina amb el frontal posat, i qui no en té es menja els tolls d’aigua i va amb els peus mullats, el pitjor que et pot passar quan camines. 23,30h. Terrassa fa olor... a truita de patates. I a caldo Aneto. Super sopar amb cafè de postres, a les 00’00h. I s’incorporen Elena, Carlota i Patrícia. Els adolescents i les adolescents que s’han apuntat a la caminada estan com a les 17h, quina goig veure tanta frescor... hem envellit. El grup és molt heterogeni: des de nens i nenes fins les seves mares, i diria jo que també els seus avis. Sobre tot gent amb ganes de superar-se. El camí que ens toca agafar és de pel·lícula de suburbi: segur que als 80’ aquests túnels i rieres per les que creuem estaven plenes de quinquis. Les afores de les ciutats criden a la marginació i a la degradació. Ampolles buides i aixafades, sacs de runa, gossos bordant, brutícia i graffitis marquen l’entorn perifèric. I el cansanci i la son. 03’00h. Camí de Vacarisses, queda una hora com a mínim. Trepitgem afasfalt (moooolt d’asfalt) i els dits dels peus pessigollegen, de dolor. Ampolles encara no. 04’00h. Parada i fonda. Un donut i una migdiadeta de 10 minuts per remuntar. L’equip està adolorit però bé. Com que aqui escalen, aguanten el tipus millor que els altres. 04’30h. Cap a Olesa! Sembla que la xocolata desfeta ha fet efecte perquè tothom està d’un espitós de cuidado. Hi ha ritme de marxa diria jo. Voldria flotar i no haver de recolzar els peus a terra. Seguim amb l’asfalt [dels collons] i el grup es dissol. Cadascú necessita un ritme diferent, coses de la naturalesa humana. Començo a baixar les rampes de costat, els genolls i tormells no responen, estan reventats. I penso que la pujada des d’Olesa la farà sa mare perquè jo no... es fa palès el cansament. Encara no em crec poder estar aquí, a les 5 de la matinada, després de 12h caminant [amb parades] però aquí. Com diu la tribu: com una jabata. 07’00h. Estem a Olesa i ara he de decidir què faig. Hi ha l’opció de pujar amb autocar fins a dalt, al monestir. Dubto pel meu mal de tormells, però l’Elena, molt intel·ligentment, em diu a cau d’orella: “t’arrepentiràs tota la vida Sònia”. I sí, després d’aquest missatge demolidor, qualsevol es queda per ser remolcat. Amunt que hi falta gent... cap al monestir. 08’00h. Surt el sol per l’infinit, una escletxa roja il•lumina tímidament i dona escalfor. Crec que ha valgut la pena tot plegat només per veure aquest espectacle natural. I en res visualitzo l’últim tram... unes escales baixes que condueixen al somriure més complaent dels últims temps... ho hem aconseguit. 09’30h. La promesa... ;)

8'00h. Montserrat, 27 d'octubre de 2012

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Per anar a dormir XXIX



Aquest vespre han fet el programa [que he començat a veure sense cap tipus d'interès] d'El convidat, a TV3, i a més a més de gratament sorpresa pel personatge, Josep Carreras m'ha fet rememorar. Tenia 16 anys quan el meu pare em va regalar aquest CD, ja havien passat 4 anys del dia de la seva grabació. Recordo escoltar-lo una i una altra vegada, sense cansar-me'n. Em va deixar gelada, connectada amb el món de l'òpera i profundament emocionada. Carreras m'ha fet pensar que, 18 anys més tard, l'emoció és la mateixa. Serà perquè de mestres n'hi ha molt pocs, i ell amb les seves paraules avui ha demostrat que n'és un.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Dia 1

Mai s’havia fixat com era el que tenia al davant: un espai blanc, silenciós, reposat, adaptat a ella. Com un déjà vu, hauria dit que ja l’havia vist alguna altra vegada, potser en somnis, donat que dormint era l’estat en el que millor se li manifestaven situacions del passat. Somiant podia veure amb claredat i descriure tots els detalls, fins el més inversemblant. Però no, estava allà plantada de nou, com un primer dia de feina, amb la sensació del primer dia de feina [una mica menys angoixant]... esperant l’arribada ansiosa de la seva cap.


divendres, 12 d’octubre del 2012

1/2 any

Sis mesos. Ara sí que ens hem quedat sense nadó... les coses han canviat bastant a casa. De la passivitat hem passat a la curiositat absoluta, a l'activitat constant i a les ganes d'estar a totes les festes. Tot i que és de caràcter tranquil [bé, he de dir que sap el que vol i ens ho fa saber] la Sofia està en plena etapa de coneixement, li interessa tot. I també ha passat a menjar de tot: fruites i verdures, carn i cereals. I el que pesca de tant en tant... 

divendres, 5 d’octubre del 2012

Un any després

El magnat d'Apple no ha deixat el seu negoci orfe. L'empresa continua en marxa i sense ser-hi, sembla que l'esperit d'Steve Jobs segueix al capdavant de l'empresa. Això vol dir, al meu entendre, que aquest senyor va saber ser un bon líder. És fàcil veure com desapareixen empreses, entitats, partits, quan la cara visible i possible 'alma mater' que les representa desapareix... qüestió d'ego, de falta de generositat i filantropia, penso. Enllaço el discurs que va fer per a la inauguració del curs' 05 a la Universitat d'Stanford. La realitat supera la ficció i les veritables lliçons no s'ensenyen als màsters...

dimarts, 2 d’octubre del 2012

FTP o DROPBOX?



Aquest curt es presenta a FEMITIC, un concurs de curtmetratges que organitza l'entitat Dones en Xarxa per fomentar l'ús de la tecnologia entre les dones. Si us agrada... voteu-lo aquí (categoria TICs) !

Dedicat a la Sofia i recordant molt i molt, sobre tot el dia de rodatge, a La Follonera.