LLibertat i defensa dels animals

Oberta la beda, també es podria tancar el Zoo de Barcelona...

Festivals de dia, festivals de nit (II)

Foto: Sidney Morning Herald

Aquest matí he retallat del meu canell dues cintes que m’han acompanyat des de fa uns mesos. Cintes de festivals d’estiu: la del Primavera Sound ’10 [festival Indie que s’organitza a Barcelona durant la primavera al recinte del Fòrum] i la del Faraday ’10 [festival Indie de petit format, més íntim i acollidor, que té lloc a Vilanova i la Geltrú].
Aquesta nit no he pogut deixar de pensar en què ha pogut passar per a que un d’aquests festivals, el consolidat Love Parade que té lloc a l’Alemanya, s’hagi vist desbordat d’aquesta manera. L’organitzador ha sortit a la premsa anunciant la retirada del Love Parade de l’escenari de les nits festivalenques d’estiu, per respecte a les víctimes. I suposo que també per amor propi. S’ha retirat abans que el jutge el destitueixi de gestionar res més que no siguin sopars a casa seva. Ara, caldrà esperar a que el jutjat tiri del fil ja que per muntar qualsevol cosa al carrer, necessites un permís...

backspace

una mica sí, estic falta d'inspiració. començo però no em resulta motivador, i quan la tecla "backspace" va a saco, decideixo deixar-ho estar per un altre dia. i ara porto un dia rere l'altre, que la Inspiració no arriba i suprimeixo, suprimeixo, suprimeixo...

la Inspiració és un fenòmen molt curiós, una mica per psiconalitzar-la, també. ve quan vol, desapareix quan la busques i en el moment més inesperat pot sorgir l'espurna que engegui la seva maquinària, fruit d'una paraula, un gest, l'armonia d'un moment que vol passar a la història.

Despacio, despacio, por favor [4.07.10 radio 3]

Róbale una hora a tu tiempo...

festivals de dia, festivals de nit

per a una gran massa de població (creix la natalitat, malgrat els temps que corren) només existeixen un tipus de festivals: els de final de curs a l'escola. la Irene enguany estava tan feliç com sempre tot i que em va extranyar una cosa: es queixava del seu vestit, deia que era lleig. i la veritat és que jo el trobava una monada... queixar-se del vestit és un tarannà força femení, però ella no és de la que s'ha queixat mai de la roba que porta. així que les coses estan canviant... s'està fent gran. i quan sigui una mica més gran abandonarà els festivals de l'escola per dedicar-se a conèixer el món de la nit, i anar de festival en festival com jo he fet (per primera vegada), enguany. Primavera Sound, Sónar, Faraday. Crec que se m'acaba la bona vida i quina millor manera de posar-hi un punt i final!