dimecres, 28 de maig del 2008

fem-ho

Quan les paraules sonen bé… fem-ho. Si t’arrisques a deixar-te anar sense pensar… fem-ho. Quan el dia es converteix en l’excusa de totes les nits... fem-ho. Anem a la muntanya i despleguem un drap plè de coses boniques per menjar… fem-ho. Puja’t a la cima i crida’m als quatre vents, vull veure com bellugues el cul sobre el millor dels escenaris… fem-ho. Lloguem un peli sense sentit (takeshis) i dormim mentre aquesta arriba a la seva fí… fem-ho. Apuntem-nos a un rally per dones, visitem l’estable cada matí i aprenguem a parlar anglès d’una puta vegada… fem-ho. Quan les paraules són les mateixes tres anys enrere, que tal dia com ahir… fem-ho. Quina cosa més maca de dir…

FEM-HO

dijous, 15 de maig del 2008

un miracle !

veure a la llunyania només una cosa. llum. llum blanca, càlida, neta i amb molta força, com la d'una foto feta a la 13h. desvies la mirada per a que la lluentor no et cremi les pupil·les, i un cop aixeques el cap, allà hi és... si, hi és, la pots veure just davant teu, la teva besàvia ja morta davant teu! mai no li vas poder dir tot allò que escrivies en llibretes quan erets més jove: quant t'hauria agradat conèixer-la, com t'assembles a ella, quines fotos més maques es feia amb aquell pentinat de moda, el que ara també es torna a portar.
un miracle !
mare meva, un miracle, si jo no crec en els miracles. apropes la mà, vols torcar-la. et mors de ganes de fer-li una abraçada... et gires per veure si algú t'observa, intueixes que una ombra està darrera teu. i al donar la volta gairebé caus, un peu continua al llit mentre l'altra t'aguanta com si d'un equlilibrista et tractés. només en conec un de miracle. dos persones, un mateix moment, dos ordinadors, una mateixa cançó. el miracle d'INTERNET.
Miquelo Àngel, Capella Sixtina, Roma. l'@ és meva, eh!

dimarts, 13 de maig del 2008

la Feria

El cartell d’enguany és de Catalina Estrada, colombiana, ella explica quines són les influències per a la seva creació: basat en elements representatius de Barcelona -com les típiques rajoles del terra de molts carrers de la ciutat- fusionat amb tres components de la cultura andalusa: el vestit, la peineta i les arracades son suficient per donar la contundència que té, que és molta. La fusió de les dues cultures es complementa amb el color, que és el que denota alegria, festa, i ganes de passar-ho bé.
No hi va haver càmara, però les fotos de la Feria de Abril de l'any passat colen com les d’aquest: l’esperit no canvia! Bé, la disco latina amb música pre-adolescent no la recordava el 2007.
Va per vosaltres!


dijous, 8 de maig del 2008

línea 1

12:05h línea 1 ocupada. Mesa de la izquierda, tocando la ventana.
12:15h línea 1 ocupada.
12:25h línea 1 ocupada.
12:35h línea 1 ocupada
12:45h línea 1 ocupada.
12:50h línea 1 por fin! un hueco en la linea 1.
que se puede hacer de 12:05h a 12:50h de un jueves, 8 de abril de 2008:
  1. llamar a la amiga 1, que no de la linea 1 que es la suya.
  2. llamar a la hija para explicarle qué le toca comer hoy: puede elegir entre espaguetis, un poco de lomo, o pescado que está fresco de ayer mismo.
  3. llamar al marido, ¿vendrás a recogerme hoy y nos vamos al cine esta tarde?
  4. llamar a la amiga 2, los collares, que bonitos ahora que llega la primavera, los quiere verdes y marrones, ahora es momento de los tonos tierra.
  5. llamar a la vecina 1, ¿quedamos para sacar el perro esta tarde a las 18h?
  6. llamar a la tia 1, puede que le toque médico o quedarse en casa con la hija.
  7. la llaman por el móbil... te llamo? te va bien ahora?
  8. llamada a la amiga 3 la del móbil... ei, que ayer me enganchaste en mal momento... ah, no se, no se como tengo qué ir... tu irás? Okok, nos vemos domingo entonces, hablamos mañana por eso, dicen que va a llover! Un beso, y un abrazo.

que bien que se vive siendo funcionaria. aunque no todas las funcionarias viven bien. la generalizaciones nunca fueron buenas, no hay quien lo discuta!

13:05h linea 1...

dimarts, 6 de maig del 2008

así

ella es así, marca las distancias al principio: desconocid@s no por favor. luego te observa, te envuelve para descubrir si vales o no vales la pena. después, como lo haría una gatita, se acerca se acerca y sin olerte, parece que quiera averiguar qué hay dentro de ti. y cuando ves que sí, que le has gustado, que pareces adecuada para ella, se abre a ti y te muestra la mejor de sus sonrisas. hasta te enseña cómo es de buena jugando al super mario bros en su consola blanca, blanca como ella, por fuera ese día, por dentro todo el año.