dimecres, 26 d’octubre de 2011

30 setmanes

I com si res, gairebé estem ja de compte enrere. A la Maria Tur només se li veu panxa i el Dídac ja pot comprovar que alguna cosa es belluga per allà a dins... alguna cosa que, sense ni tans sols tenir nom, gairebé el fa canviar d'habitació. D'un pèl li ha anat!

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Érase un hombre a un Mac pegado

De dia, de nit, matí i tarda, al tornar de la feina, abans de marxar, abans de dinar, just després de la migdiada. Amb ganes o sense, per feina o per oci, els resultats del futbol. La competència i l'amic: l'as i l'sport. E-noticies, portades de diaris, l'actor del que no recorda el nom. El twitter, twitts a totes hores. Mac i Iphone. No conec jo cap altre personatge que li dediqui a Steve Jobs 18 hores al dia... bé, en somnis segur que també segueix retwittejant alguna cosa.

divendres, 21 d’octubre de 2011

dijous, 20 d’octubre de 2011

Un gran vot a favor (bis)


Volem aclarir que no hem vingut aquí avui per imposar res o perquè pretenem que tenim el dret o l'autoritat de dictar a la ciutadania d'aquest país, als seus diversos actors i als seus representants polítics, què s'ha de fer. En canvi, hem vingut de bona fe i amb l'esperança de poder oferir idees des de la nostra pròpia experiència resolent llargs conflictes que van afligir les nostres societats i pobles, així com d'altres que hem ajudat a resoldre.

Sabem per pròpia experiència que acabar amb una situació de violència i conflicte i aconseguir una pau duradora mai és fàcil, que es requereix valentia, voluntat de prendre riscos, compromisos profunds i generositat i visió d'home d'Estat.

La pau ve quan el poder de la reconciliació pesa més que els hàbits de l'odi, quan la possibilitat del present i del futur és infinitament millor que l'amargura del passat.

Sabem també de la nostra pròpia experiència que quan hi ha una verdadera oportunitat per a aconseguir la pau ha de ser aprofitada. La creixent exigència de la ciutadania d'aquest país i els seus representants polítics per superar el conflicte mitjançant el diàleg, la democràcia i la completa no-violència ha creat aquesta oportunitat.

Partint d'això, pensem que és possible acabar avui amb més de 50 anys de violència i assolir una pau justa i duradora. Veient això, voldríem establir els següents cinc punts:

1. Fem una crida a ETA a fer una declaració pública de cessament definitiu de l'activitat armada i sol·licitar diàleg amb els Governs d'Espanya i França per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

2. Si aquesta declaració fos realitzada instem els Governs d'Espanya i França a donar-li la benvinguda i a acceptar iniciar converses per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte.

3. Instem a adoptar passos profunds per avançar en la reconciliació, reconèixer, compensar i assistir totes les víctimes, reconèixer el dolor causat i ajudar a sanar les ferides personals i socials.

4. En la nostra experiència de resoldre conflictes hi ha sovint altres qüestions que si són tractades poden ajudar a mirar d'assolir una pau duradora. Suggerim que els actors no violents i representants polítics es reuneixin i discuteixin qüestions polítiques, així com altres relacionades amb el respecte, amb consulta a la ciutadania, cosa que podria contribuir a una nova era sense conflicte. En la nostra experiència, les terceres parts observadores o facilitadores ajuden al diàleg. Aquí el diàleg també podria ser assistit per facilitadors internacionals si així fos decidit per les parts involucrades.

5. Estem disposats a organitzar un comitè de seguiment d'aquestes recomanacions.

Declaració de Conferència de Pau de Sant Sebastià
17 de octubre del 2011

dilluns, 17 d’octubre de 2011

El campo

En El Campo se pueden encontrar cientos de gatos: negros, marrones, blancos, manchados; pequeños, recien nacidos, abueletes; ciegos, tuertos, con conjuntivitis; silvestres, mansos, salvajes; confiados, desconfiados [la gran mayoría]; pero NINGUNO entra en casa.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Despegandoooooooo

El término "Lisztomania" fue creado por el poeta alemán Heinrich Heine (1797-1856) para definir la ferviente respuesta de las masas ante las virtuosas interpretaciones al piano del músico húngaro Franz Liszt. Análogamente, Phoenix habla de esa fiebre que desata a los fans de ciertos grupos, y plantea con la letra de esta canción el dilema de muchos artistas de tener que escoger entre "venderse" al star system, a las discográficas y a los Top Ten, o seguir fieles a sus ideales.
Fuente: www.letras-traducidas.net

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Somewhere, Sofia Coppola [2010]

Algún lugar siempre es un buen sitio para reencontrarse con uno mismo. Da igual cuál sea, en este caso un hotel de famoseo en Los Ángeles por donde han pasado las mejores estrellas de Hollywood. En algún lugar siempre se pueden volver a apreciar las cosas que realmente valen la pena.

divendres, 7 d’octubre de 2011

Probando probando

el f1.8... qué chungo! un foco tan fino que parece escaparse con sólo el aliento de mis respiros. Poca, muy poca luz y un resultado abrumador: como un abrir de cortinas en un domingo soleado... me encanta. seguiremos... probando!

dimecres, 5 d’octubre de 2011

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Sortida de passes

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Sant Pere de Torelló, la Sortida de Passes de l’AE Roland Philipps, l’agrupament del que vaig ser membre durant 15 anys, i del que sempre, ja sigui des de la proximitat o en la llunyania, seguiré formant-ne part tota la vida. Els passes són un dels moments més importants i especials per a totes les persones de l’agrupament: pels nois i noies, que canvien d’etapa fruit del projecte educatiu que s’utilitza, abandonen les seves amistats i preveuen un munt de noves; pels i les caps escoltes, que decideixen continuar formant part de la coordinació de l’entitat, canviant d’unitat [o no] per descobrir noves aventures amb infants que tenen característiques diferents; als pares i mares, que veuen com els seus fills evolucionen, es fan grans, com viuen el sentiment escolta i com ploren en aquesta sortida, que és sempre el punt d’unió entre un inici i un final.

Al baixar del cotxe... un munt de records m’han vingut al cap. Aquest terreny no és com qualsevol altre, aquí he viscut moments inoblidables, únics. Moments que m’han acompanyat durant la meva vida. Aquí vaig deixar de ser cap de Castors, deixant també el kraal (equip) format amb la meva estimada amiga Maria Tur. Aquí em vaig fer cap de Pioners, vivint Pioners des d’una perspectiva totalment diferent a quan jo hi vaig ser-hi... Pioners, reminiscències de la meva adolescència. Aquí vam regalar una caixa a la Unitat de Castors l’any 1999, una caixa que vam obrir 10 anys més tard, amb els mateixos castorets i castoretes que ens acompanyaven aquell dia... ells deu anys més grans, i nosaltres deu anys més velles! Aquí vaig fer una foto que es convertí en la portada d’un diari de l’Ajuntament de Barcelona... masses coses. I per acabar-ho d’adobar, aquí és on el meu cosí Moisés, cosí, castoret meu, membre de l’Agrupament des dels 7 anys... abandona l’Agrupament, amb 24. Bé, abandonar abandonar... no! Avui mateix deia que anirà els dissabtes... però rés de “caminar, campaments, rutes”, etc. Està una mica cansat. No sabeu com plorava tot l’agrupament quan l’estaven despedint. El Moisés és Síndrome de Down. I dubto que hi hagi algú més estimat a l’entitat que ell.

El Roland Philipps, com una més entre la resta d’entitats d’educació en el lleure, a més a més de ser una escola de formació, creixement personal i de participació col•lectiva, és també un espai de convivència integral, per a tothom. A mi no m’agrada parlar del terme INTEGRACIÓ amb les persones que pateixen alguna discapacitat. Perquè en algun moment, qui no s’ha trobat exclòs d’espais de relació humana pel que sigui: per portar braquets, per ser molt alt, o molt gras, per trets del caràcter, o per altres inseguretats i manies personals. El que veritablement ha fet i fa l’agrupament en aquest cas és fomentar la COOPERACIÓ, transmetent que l’èxit és el resultat de la suma de les aportacions de totes i tots, i on el que realment importa és unir esforços per a que el grup avanci conjuntament i ningú es quedi enrere. I pel progrés personal, ja es tenen altres espais.

Això és el que he vist, i no sabeu l’orgullosa que em vaig sentir. Per això, i per veure els nois i noies que vaig portar de ben petits prenent decisions sèries i formals, parlant com persones adultes que s’estimen l’agrupament i posen cada dissabte les seves energies per a que el projecte no s’acabi mai.

Visca el Roland !

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Federico García Lorca, poemas para la eternidad

CORAZÓN NUEVO
Junio de 1918 (Granada)

Mi corazón, como una sierpe,
se ha desprendido de su piel,
y aquí la miro entre mis dedos
llena de heridas y de miel.

Los pensamiento que anidaron
en tus arrugas, ¿dónde están?
¿Dónde las rosas que aromaron
a Jesucristo y a Satán?

¡Pobre envoltura que ha oprimido
a mi fantástico lucero!
Gris pergamino dolorido
de lo que quise y ya no quiero.

Yo veo en ti fetos de ciencias,
momias de versos y esqueletos
de mis antiguas inocencias
y mis románticos secretos.

¿Te colgaré sobre los muros
de mi museo sentimental,
junto a los gélidos y oscuros
lirios durmientes de mi mal?

¿O te pondré sobre los pinos,
-libro doliente de mi amor-
para que sepas de los trinos
que da a la aurora el ruiseñor?


EL POETA PIDE A SU AMOR QUE LE ESCRIBA
(Sonetos 1923-1936)

Amor de mis entrañas, viva muerte,
en vano espero tu palabra escrita
y pienso, con la flor que se marchita,
que si vivo sin mí quiero perderte.

El aire es inmortal. La piedra inerte
ni conoce la sombra ni la evita.
Corazón interior no necesita
la miel helada que la luna vierte.

Pero yo te sufrí. Rasgué mis venas,
tigre y paloma, sobre tu cintura
en duelo de mordiscos y azucenas.

Llena pues de palabras mi locura
o déjame vivir en mi serena
noche del alma para siempre oscura.