dilluns, 30 de gener de 2012

Per anar a dormir XIX



Aquesta senyoreta, o senyora [1965], aterrarà el proper més de maig al Parc del Fòrum durant el festival Primavera Sound... amb punts de sutura o sense, jo no m'ho penso perdre. 

(...)
'Best way to start-a-new
is to fail miserably:
fail at loving,
and fail at giving,
fail at creating a flow;
then realign the whole
and kick into the starthole.'
(...)

diumenge, 22 de gener de 2012

La crònica

Juga el Barça i anem 0-3. Anem, si si, com si jo també portés mitjes curtes i estigués deixant-me l'alè en un camp del sud de la península ibèrica. Sobre la taula un Vichy Catalan i una Sol mexicana, i al sofà 0 dones i 3 caps masculins, que s'embrinquen i s'embronquen en opinions diverses sobre el partit, gols a favor, gols en contra, equips i uniformes [escolto propostes de patchwork en les samarretes ¿?]. Es pita final de partit i surt... la creppera. Quina gran novetat! Tot un encert... creppes salades i dolces, formatges i nutella. Essspectacular. Inclús millor que el resultat del partit 1-4.

dimarts, 17 de gener de 2012

Coses de l'edat

Quan era nena i anava al cau de campaments, una de les coses que més m’agradava era la Taula Hebert. Per definir-ho de manera entenedora, la Taula Hebert és una taula d’exercicis de destresa gimnàstica a la muntanya, una gimcana amb proves on l’habilitat esportiva, la flexibilitat, resistència, la força i l’ambició per fer-ho millor que la resta jugaven molt al teu favor per guanyar o perdre. A mi la prova que em donava més adrenalina era la de pujar l’arbre. Es tractava de fer-ho el més ràpid possible, buscant un xiulet que normalment es trobava a la branca més alta i el qual havies de fer sonar, i un cop fet, el temps deixava de comptar. Recordo haver-me deixat la pell i els genolls fent aquesta prova. I menjar-me unes quantes fulles durant l’escalada... però sempre valia la pena posar-hi els cinc sentits. Ara, em sento incapaç de fer coses com aquella amb l’agilitat que em caracteritzava. Però veig que no sóc la única...

dilluns, 16 de gener de 2012

El paisatge favorit de Catalunya IV

Aquest cap de setmana he tornat a la Gola del Ter. M’encanta aquest lloc, és un oasi de canyes sobre sorra de platja. També m'agrada perquè es troba mig abandonat, la petjada humana només es fa palesa quan trobes, entre la inmensitat dels pals de canya trencats, de tot una mica: sabatilles de bany, un casc de moto, peixos morts, taps de plàstic, bufandes i altres coses estranyes, comparables al que pots comprar a un mercat de segona mà. Ara a l’hivern, els blaus es tornen elèctrics i bufa el vent de Tramuntana. Fa un fred que pela i no hi ha mai ningú... només amos i gossos que juguen a pilota. La Gola és el final d’una etapa i el principi d’una altra... un riu que desemboca al mar, petites cales que desapareixen en la immensa mar blava.

divendres, 6 de gener de 2012

La tradició del circ






Un any més, la ex penya casalera del nosvemosenlosbares [bé, això del nosvemos és un  dir...] hem anat a veure el circ d'hivern que organitza l'Ateneu Popular de Nou Barris, ja en la seva 16a edició. Enguany, sense cap mena d'afany efectista, MARAVILLAS ens ha resultat més proper, tradicional i ha agradat profundament. Sense atrezzo. Sense decorats. Actors, actrius, cantants, còmics i esportistes que posen en dubte les lleis de la gravetat. Bromes fàcils, i de tant fàcils inesperades, que fan riure i et traslladen a la infantesa contínuament. Val molt la pena... estaran, al Mercat de les Flors, fins el 8 de gener.

dijous, 5 de gener de 2012

Des de la finestra


Aquest any hem vist passar els Reis Mags de l'Orient des de la finestra. Tal com mana la tradició catòlica, Melcior, Gaspar i Baltasar s'han deixat veure pels carrers, fora de Betlem però... l'any vinent qui vulgui està convidat a ca meva per veure l'espectacle, des de primera línia!