dijous, 15 de maig de 2008

un miracle !

veure a la llunyania només una cosa. llum. llum blanca, càlida, neta i amb molta força, com la d'una foto feta a la 13h. desvies la mirada per a que la lluentor no et cremi les pupil·les, i un cop aixeques el cap, allà hi és... si, hi és, la pots veure just davant teu, la teva besàvia ja morta davant teu! mai no li vas poder dir tot allò que escrivies en llibretes quan erets més jove: quant t'hauria agradat conèixer-la, com t'assembles a ella, quines fotos més maques es feia amb aquell pentinat de moda, el que ara també es torna a portar.
un miracle !
mare meva, un miracle, si jo no crec en els miracles. apropes la mà, vols torcar-la. et mors de ganes de fer-li una abraçada... et gires per veure si algú t'observa, intueixes que una ombra està darrera teu. i al donar la volta gairebé caus, un peu continua al llit mentre l'altra t'aguanta com si d'un equlilibrista et tractés. només en conec un de miracle. dos persones, un mateix moment, dos ordinadors, una mateixa cançó. el miracle d'INTERNET.
Miquelo Àngel, Capella Sixtina, Roma. l'@ és meva, eh!

2 comentaris:

Evita ha dit...

Sonia. Jo també vull el mateix que t'has pres tu. ;-)

Santi ha dit...

Increible!! Quin somni més cool, no? La imatge és molt bona. ;-P