En Wingdings,

Nubes rosas contra días grises

remeis a 6€

d'Honors

m'han pujat els colors al veure QUI ha incorporat el link del meu blog en el seu: una eminència amb sabor a vi negre, intens i destacat, d'aquells que no necessiten carta de presentació. m'ha definit com a "poesia i joventut" (m'encanta!); jo no puc trobar millors paraules per definir-lo que les seves pròpies, recuperades d'un clàssic: Suaviter in forma, fortiter in re. Joan-Francesc, és un honor poder estar al teu costat de tant en tant.

Photo Call

VIQUIPÈDIA: "El photocall o photopportunity és una acció de relacions públiques. Els patrocinadors d'un esdeveniment conviden a persones famoses amb interès mediàtic. D'aquest mode, aconsegueixen la presència de la premsa, que pot fotografiar i entrevistar breument els famosos en una zona habilitada. Al mateix temps, obtenen publicitat de les seves marques, ja que aquesta zona està plena de logotips de les diferents marques promotores".
L'acte: celebració del 30è aniversari del CJB + Entrega Premis BCJ
Les celebrities: amics i amigues del CJB
La marca: CJB
El lema: NI sudem, NI ens conformem!
Alguns dels restultats:

Busca les 7 diferències

a la feina el 2008
a la feina el 2010

DBD

Alerta !
En el nou Diccionari Biogràfic de Dones podreu trobar un munt de sabers femenins identificats amb la vida i obra de 665 dones. Els camps de coneixement són variats, trobareu des de Carmen Amaya (bailaora s. XX) fins a Tudil·la (camperola s. X). Us animo a xafardejar, inclús a fer propostes mitjançant el seu web. Aquesta és una recerca feta per la Xarxa Vives d'Universitats, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes Balears.

Un bon company de viatge, en globus.

Nota de tast: Color groc pàl·lid amb lleugers tons verdosos. Net i brillant. Abundant despreniment de fines bombolles, amb formació de corona. Aroma net amb matís afruitat i un lleuger to de criança. Sec, suau al paladar, complex en boca i bon equilibri gustatiu ...

Sugus: d'un temps, d'un país

L’imaginari col·lectiu ens diu que Sugus són caramels, tot i que aquesta paraula correspon al nom de marca d’un genèric de masticables durs. La popularitat del caramel va fer que qualsevol altre de masticable es denominés així. Es remunten als anys 80 quan l'empresa Wrigley els va importar (el seu origen és suís, ja que van ser creats el 1931 per Suchard). El seu nom prové de les llengües escandinaves suge que significa llepar. Els nascuts els setanta i vuitanta, no dubtaríem en incloure'ls com a punt comú que ens identifica com a infants d'una generació. Una festa infantil sense Sugus en aquella època és com un ordinador sense Internet avui. De forma majoritària, ens agradaven més els de pinya (blau) i maduixa (grana) que els de taronja (taronja) i llimona (groc); posteriorment van aparèixer els de cirera (vermell).

L'altre dia vam comprar un paquet a una benzinera, i les sorpreses van ser tres: la primera, la dificultat per treure l'embolcall, que abans era ben fàcil de treure. La segona, la desaparició del paperet blanc interior, que a vegades ens posàvem a la boca fent-li mossegades per treure’l després. I la tercera, i potser la més rellevant, el sabor no tenia res a veure. Res s'assemblava al record que teníem d’infants. Diuen que segones parts mai són bones. Així va ser el cas de Van Gaal al Barça. I molta gent es pregunta si ho serà per Artur Mas i el pinyol de tornada a la Generalitat de Catalunya. Serà que els Sugus són un producte d'una generació i d'un moment com tantes i tantes persones, coses o emocions?

A quatre mans amb Fabian Mohedano a Les idees no viuen sense organització .

Bona cacera!

L'Institut Català de les Dones (ICD) ha tingut, aquests últims 7 anys, un equip directiu de primera. Per la categoria, sí, totes elles tenen una immillorable capacitat per dur a terme aquesta tasca, de lideratge i responsabilitat, en la conducció de les polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya. Avui les he vist començant a recollir i fent valoracions. I, per començar, jo no puc més que agraïr-les la confiança que m'han donat en tot aquest temps... i no faré cap llista de tot allò que han fet (que és molt) i de com ho han fet (que és amb molta dedicació), el que vull dir és que ha estat un plaer treballar amb elles, de tu a tu, veure-les de reunions, entre passadissos, il·lusionant-se per aquest gran projecte que és l'ICD del que sempre han fet bandera, poderosament, des de les dones i per a les dones. Les trobaré molt a faltar. Bona cacera!

D'esquerra a dreta: Mercè Fernàndez (adjunta a la presidenta), Marta Selva (presidenta), Conxa Royo (gerent) i Anna Solà (directora executiva).

Ulleres blanques

De tant en tant no va gens malament un canvi de pentinat o una renovació de vestuari. Necessito un canvi. Tot i així, sóc fidel al meu tarannà i em passo a l'extrem, inundant aquest blog de claror, ara que també busco entre aparadors, ulleres blanques.

Déjà vu

Però aquestes són de Betty Hahn, no del Servicio Estación.