Aquest cap de setmana he tornat a la Gola del Ter. M’encanta aquest lloc, és un oasi de canyes sobre sorra de platja. També m'agrada perquè es troba mig abandonat, la petjada humana només es fa palesa quan trobes, entre la inmensitat dels pals de canya trencats, de tot una mica: sabatilles de bany, un casc de moto, peixos morts, taps de plàstic, bufandes i altres coses estranyes, comparables al que pots comprar a un mercat de segona mà. Ara a l’hivern, els blaus es tornen elèctrics i bufa el vent de Tramuntana. Fa un fred que pela i no hi ha mai ningú... només amos i gossos que juguen a pilota. La Gola és el final d’una etapa i el principi d’una altra... un riu que desemboca al mar, petites cales que desapareixen en la immensa mar blava.
