Delícies per a llaminers[eres]

Jo no cuino. Reconec que sé fer de tot [la meva mare ja se’n va ocupar d’ensenyar-me’n una mica quan era adolescent]. L’alimentació és l’espai abanderat de les mares, la seva parcel·la intransferible. Serà perquè en temes de salut, i elles bé que ho saben, menjar bé i sà és el més important per al bon desenvolupament d’una persona. Em va ensenyar a fer estofats i pastes, truites de patates i peixos al forn. També salses, i el més important: els trucs que fan que les coses tinguin un toc especial [per exemple posar pastanaga i porro als sofregits...]. De petita elaboràvem els canelons amb la Laura, la meva germana mitjana, una posava la carn al centre de la pasta i l’altra feia els rotllets com podia. Era divertit... molt divertit. Però ara, com que faig el que em dona la gana i a més comparteixo casa [i llit] amb algú que cuina, que li agrada cuinar i que a més ho fa estupendament, estic salvada [i encantada]. Faig molt poca cosa. Sobre tot em dedico a fer el que m’agrada que son ELS DOLÇOS. És fàcil, entretingut, sorprenent i surten unes coses...

LA RECEPTA:
Ingredients: Massa de pasta de full, sucre
Procediment: https://www.youtube.com/watch?v=Bqac_jpJR94

Pròximament...

___

 

 

 

___

Païnt

La valoració post electoral va arribant per totes bandes. Amics, coneguts, intel·lectuals, analistes (i també el seu gènere femení) intenten posar ordre al valorar la nova situació en la que Catalunya es troba després d’unes eleccions, que a més a més de precipitades, han trencat esquemes en l’imaginari col·lectiu català. Ningú s’esperava tal resultat: un vot de càstig cap al partit hegemònic, el que demanava una majoria “excepcional” per poder conduir el nostre país cap a la independència i la sobirania màxima. Sempre he pensat que la democràcia és també molt injusta, però el que sí que cada vegada tinc més clar és que el poble és savi i la seva veu esperançadora. No val tot a qualsevol preu i la bandera no pot contraposar-se al benestar de les persones. Em sorprenc encara dels resultats electorals i felicito als meus amics i amigues votants d’Esquerra Republicana pels resultats obtinguts, que son fruït d’un exercici d’autocrítica així com de la posada en marxa de maquinària nova, sensata, carregada de noves energies.

Berta Vaquer Latorre

Diumenge vam estar dinant a ca els Vaquer Latorre. La Berta té 3 mesos i la Sofia 7, semblen mare i filla. Es miraven l’una a l’altre com reconeixent-se en la seva situació d'ens flotants que fan poca cosa més que anar de mà en mà... feien molta gràcia. Observant-les, s’intueix com seran les personalitats de cadascuna. Si segueix funcionant això dels pols oposats... seran un bon tàndem.

Per anar a dormir XXX

[una y otra vez]

El 7

Novembre i els mocs, el refredat i els dies sense la piscina. Amb 7 mesos puc destacar que s’aguanta asseguda tota sola i que li encanta trobar-se davant el mirall i buscar també la mirada de l’altre. Segueix igual de riallera i és més xerraire... i a la taula vol tastar-ho tot (Nutella, formatge, pa, gelatina de maduixa i camamilla, entre d’altres coses, ja han passat per la seva boca). Segueix amb aquests ulls indefinits, grisos o verds depèn del dia, tan macos que em sorprenen continuament. Té els horaris una mica esvalotats i va a dormir tard... crec que s’assembla al seu pare: no troba mai el moment per retirar-se.

Converses de cotxe

[amb la padrina]

Cicatrius

Amb marques o sense, les ferides del passat estan sempre presents. S'amaguen una mica, amb el pas del temps, i si les cuides es tornen gairebé invisibles. Però mai s'esborren.