FELIÇ 2013

Cada any ens passen moltes coses, a vegades masses, ressumir-ho i fer balanç l'últim diasempre és complicat. Enguany, però, podem dir que a ca nostra un fenòmen eclipsa ràpidament tota la resta. Segur que ens hem deixat algú [Saiga, surts amagdeta a la foto de l'11S...] disculpeu [Kate, Fátima, Alex, Àngels Torras, Anna Estela... sereu les primeres del proper]! Ha estat un any diferent, i feliç. Fins l'any vinent, que serà un tornar a començar... us hi esperem.

Photoshop CS5 (a falta del 6)

Aquest curs, destino la partida anual que reservo per a formació a fer classes de photoshop. Ni màsters, ni postgraus, ni doctorats: cap pela destinada a titolets notoris i inútils. Faig el que fa mil anys que tinc ganes de fer i mai m’hi he posat, una mica per la poca traça que tinc amb el programari informàtic. Així que ha arribat el moment d’aprendre allò que considero necessari per poder donar a les fotos el toc professional... i és saber retocar. I ja hem començat: primera classe, màscares de capa i capes d'ajust. Primer dia superat però gairebé amb ganes d’abandonar... seguirem intentant-ho. Com diu la meva profa alicia mess: constància i perseverança. I més a poc a poc li diré jo ;)

Recta final

Estic preparant la sessió de la Susanna [i de la Greta]. Recordo quan jo estava de 7 mesos, com ella ara. Tenia un panxot similar i em sentia amb la mateixa vitalitat que ella. I sé que li queda el pitxor [i el millor], que és la recta final de l'embaràs. M'encanta veure com el meu entorn va entrant en la marabunta de tenir descendència... només penso en totes aquelles trobades que ens queden per fer per entretenir-los, i entretenir-nos.

12 12 12

S'ha despertat la bèstia... Comencem a veure per on aniran els trets a partir d'ara. Es queixa, reclama atenció, crida i plora si no estem per ella i vol constantment que estiguem al seu costat. I participant. La Sofia comença a fer-se gran amb el que això comporta: està molt desperta a tot el que passa perquè ara s'entera més de la pel·lícula. Sap quan entrem i sortim del menjador, quan estem pel mòbil o cuinant. Senyala amb el dit les coses noves i, tot i que encara mellada, crec que ja ha menjat de tot. Ha desmuntat el pastís i s'està menjant una crosta de xocolata que tenia. Pd. I li està creixent la melena :)

tot no val

A les classes de creativitat, mentre estudiava publicitat, buscàvem maneres d’inspirar-nos: estudiant els beneficis del producte, el client, els valors que la marca vol transmetre, la ideologia de la firma, el públic que en fa ús, etc. Jo seguia fidelment el consell d’aquell jove professor del que no recordo el nom. Deia: “el més senzill és sempre el més efectiu”. Potser perquè faig bandera de minimalisme i sobrietat sempre m’apodero de conceptes creatius que amb molt poc, diuen moltes coses. Així, cartells com els de les anous de Borges i les ‘zetes’ de Nescafé [ostres que fort, sí que fa anys per no trobar els cartells per internet... ja els buscaré bé] eren els que m’inspiraven i més m’interessaven. Però la veritat és que avui en dia se’n fan a patades, així que com exemple teniu aquest. Senzill, directe i al gra.

 

Doncs bé, al que volia dir. Com a la majoria dels àmbits de la nostra vida, no val tot a l’hora de voler impactar i deixar record en la ment de les nostres persones d’interès. Les campanyes són un mirall de la societat i s’inspiren en ella, això també ho vaig aprendre mentre visualitzava cartells i opinàvem sobre el seu contingut. Mireu aquesta actual: senzilla, directe i al gra, com la de Nescafé. Amb una gran diferència: superats els límits de la sensibilitat, la cura i el bon gust, només queda una mirada de repudi cap a aquests minimalismes que fan comparacions odioses. I molt desagradables. Tot no val. Hi hi ha temàtiques que es mereixen un tractament molt especialitzat i molt menys publicitari.