Ja ha nascut l'Odon, el meu segon fill, avui fa 15 dies! Tot just m'assec a la cadira del despatx després d'unes setmanes sense connexió [tot i que l'internet no ha fallat a casa...] falta de temps, d'energia i de ganes. Tenir un fill tan proper a un altre ha esvaït tot factor sorpresa i la novetat dels protocols que acompanyen al nou naixement: l'emoció descontenida i compartida amb la parella és ja allò que el vent s'endugué, un passat massa proper com per poder reviure'l. Esperàvem que aquest desenfrè l'aportes la Sofia fent palès que la reina de la casa és ella. Però ni això: la Sofia passa tant del germà com de les joguines que no fan soroll... al menys li fa gràcia, aixó sí. I li tira joguines dins el llit mentre dorm, o li rasca el cap, entre altres actuacions destacades.
Però bé, no em posaré ara a trencar mites sobre la maternitat, potser un altre dia. El que sí voldria es acabar dient que l'Odon, aquesta perla nova, promet ser el nen que em connecti amb el món masculí des d'una vesant menys crítica i objectiva: l'Odon és carinyós, reservat i moderat en les formes... un encant vaja. Ara mateix, una perla que no cal pulir.
