dimarts, 19 de febrer de 2008

Caput Veneris

Resulta que l’actual Cap de Creus no s’hauria d’anomenar Cap de Creus sinó Cap de Venus. La llegenda explica que, allà on avui en dia es troba el far que vigila un dels extrems dels Pirineus, hi havia un temple dedicat a Venus, la deessa romana de l’amor. Arribà la cristianització i rebatejà el lloc com a Caput Crucis o Cap de Creus, tot i que altres supòsits relacionen aquest topònim amb les creus clavades en memòria dels nàufrags. Quedem-nos amb el primer supòsit… és un fet que l’església condemna l’amor més enllà de la necessitat animal de perpetuar l’espècie. Per això, no es cansa d’atemptar en contra de totes les manifestacions en que l’amor s’expressa de manera natural i compartida… l’església hauria de deixar-se caure pel Cap de Venus, al menys una mica d’aire pur segur que els oxigenaria les neurones. Que l’amor us beneeixi.

4 comentaris:

m@ri ha dit...

UUMMMMMMM! CONFIRMADO, ESO ERA EL CAP DE CREUS... LA FOTO ES TUYA? SI LO ES, ME SUENA, INSPIRADA EN?
INSISTO, UUMMMMM!

interpreta-sones ha dit...

amén! es para reirse (o echarse a llorar, una de dos) escuchar cómo la iglesia adoctrina sobre el amor cuando ellos tienen impedido querer en pareja. será por la misma incomprensible razón por la que la biblioteca vaticana alberga el mayor número de libros sobre sexo del mundo.

lasoniete ha dit...

amén!

EPS! ha dit...

Tot i la imposició lèxico-semàntica que ha fet l'esglesia (actualment el nom oficial i popular), cada persona que posa els peus en aquesta zona escarpada, obté/rep una experiència/vivència/record propi i personal.

jo em quedo amb la segona de les opcions!:)