con problemas, sin problemas...

aquesta és la foto de portada del món jove primavera! doblete per l’Ester a la portada; s’estrena a Oriol Gil l'interior amb les seves victòria que li han pintat de color vermell, i que són les victoria fashion que estan de moda i no les que ell porta verdes plenes de forats... :)

ara ja busco model pel món jove de l’estiu...

s'accepten voluntàries... i voluntaris!

"pel Març qui no té sabates ja pot anar descalç"

bones vacances!

un arte

"El arte de perder no es muy difícil; tantas cosas contienen el germen de la pérdida, pero perderlas no es un desastre. Pierde algo cada día. Acepta la inquietud de perder las llaves de la puerta, la horas malgastadas. El arte de perder no es muy difícil.

Después intenta perder lejana, rápidamente: lugares, y nombres, y la escala siguiente de tu viaje. Nada de eso será un desastre.

Perdí el reloj de mi madre. ¡Y mira! desaparecieron la última o la penúltima de mis tres queridas casas. El arte de perder no es muy difícil.

Perdí dos ciudades entrañables. Y un inmenso reino que era mío, dos ríos y un continente. Los extraño, pero no ha sido un desastre.

Ni aún perdiéndote a ti (la cariñosa voz, el gesto que amo) me podré engañar. Es evidente que el arte de perder no es muy difícil, aunque pueda parecer (¡escríbelo!) un desastre."

Elisabeth Bishop (1911-1979)

frágil...

…como los pies descalzos caminando por la calle, como el pez que no huye de tu mano al intentar cogerlo de la pecera. Frágil como la pequeña de 7, como el jarrón de la abuela, como la Venus de Botichelli que parece estar inmersa en una burbuja de cristal. Frágil como las canciones de Travis, como la flor que cayó del arbol en la plaza de Sant Felip Neri. Así me siento, delicada como mi salud, que durante más de dos semanas me tuvo… frágil.

8 de març

Després de l'INaaaaaaacaaaaaaabaaaaaaaable boom mediàtic pre-electoral, de la deballada de les esquerres catalanes post-electoral, del subidón ZP i de la possibilitat de retirada de RAJOY (no caerá esa breva), avui s'ha pogut cel·lebrar [hauria d'haver estat el dia 8] al Palau de la Generalitat el Dia Internacional de les Dones. Aquest any l'acte ha estat dedicat en reconeixement a la feina en favor de les dones que van fer dues d'elles que aquest any en farien 100: la filòsofa existencialista Simone de Beauvoir i Mercè Rodoreda, novel·lista catalana, tant coneguda i aclamada per les seves obres Aloma, la Plaça de Diamant o Mirall Trencat, on curiosament a totes elles les protagonistes són dones que mantenen una complexitat interna que les fa extraordinàriament valentes, capaces de superar tot allò que se'ls posa per davant.

Les meves protagonistes són aquestes, les de casa, amb totes les seves virtuds i els seus defectes: fràgils, esquerpes, alegres, optimistes, pessimistes, proteccionistes, lliures, tossudes, complexes, transparents, sàbies, xerraires, independents... perque cadascuna té, una mica d'allò que sóc jo i a la inversa, avui va per elles.

She won

Aquest és el cartell guanyador que es va presentar, com jo, a la convocatòria de l'Institut Català de les Dones per ser la imatge del dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Espero que us agradi, però no més que el meu! ;)

Autora: Ruth Rovira Valls