Després de l'INaaaaaaacaaaaaaabaaaaaaaable boom mediàtic pre-electoral, de la deballada de les esquerres catalanes post-electoral, del subidón ZP i de la possibilitat de retirada de RAJOY (no caerá esa breva), avui s'ha pogut cel·lebrar [hauria d'haver estat el dia 8] al Palau de la Generalitat el Dia Internacional de les Dones. Aquest any l'acte ha estat dedicat en reconeixement a la feina en favor de les dones que van fer dues d'elles que aquest any en farien 100: la filòsofa existencialista Simone de Beauvoir i Mercè Rodoreda, novel·lista catalana, tant coneguda i aclamada per les seves obres Aloma, la Plaça de Diamant o Mirall Trencat, on curiosament a totes elles les protagonistes són dones que mantenen una complexitat interna que les fa extraordinàriament valentes, capaces de superar tot allò que se'ls posa per davant.
Les meves protagonistes són aquestes, les de casa, amb totes les seves virtuds i els seus defectes: fràgils, esquerpes, alegres, optimistes, pessimistes, proteccionistes, lliures, tossudes, complexes, transparents, sàbies, xerraires, independents... perque cadascuna té, una mica d'allò que sóc jo i a la inversa, avui va per elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada