la crònica

Primer control superat. Resposta inocent "però si és la que utilitzo per als caps de setmana!" per a pregunta aterradora: "perdona, aquesta càmara és de professional, no pots entrar-la". Uf, a un pèl, seguim en recerca de l'objectiu escales amunt i al posar el primer peu a l'amfiteatre... la connexió feta música. Ens estava esperant, sense cap dubte. A cop d'esquena, sortejant segurates, lateral esquerre. De perfil, sense aire. Un pas i un altre, i un altre, i poc després s'entreveu en la foscor un raig de llum, una camisa a quadres, 17 guitarres, 5 músics i una cinta de cabell... BEN HARPER, inimitable.